Un dau de sis cares que sembla esperar l'inici de la partida. Un cascavell metàl·lic que si s'agita encara dringa. Una gran claveguera de cent metres de llargada que va ser feta abans de construir els edificis, com qui projecta una urbanització, segurament la primera de la Costa Brava. El temps es va aturar al segle III d.C. a Empúries i els arqueòlegs d'avui desenterren les capes de la història com qui pela una ceba.

La trentena d'alumnes del 65è Curs d'Arqueologia d'Empúries tenen a favor, aquest any, un estiu inusualment fresc. La seva soferta tasca ha obtingut com a premi la recuperació d'objectes de la vida quotidiana que suggereixen escenes que encara ens resulten familiars. Marta Santos, coordinadora de la seu d'Empúries del Museu d'Arqueologia de Catalunya, va presentar ahir la troballa d'un dau de sis cares tallat en os, un cascavell metàl·lic amb el mateix disseny que els d'avui, una agulla de cap, i diverses monedes i llànties d'oli. Per Santos aquestes no són troballes extraordinàries, sinó ben "normals" a Empúries, cosa que prova la riquesa de l'excepcional jaciment, excavat només en un 15 per cent.

Els arqueòlegs Quim Tremodela i Pere Castanyer van explicar que els treballs d'aquest any s'han centrat en la part dels banys públics, dins la denominada Insula 30. Els banys, el seu sistema de piscines, canalitzacions d'aigües i clavegueres, a més d'un pou de 26 metres de fondària, s'estan excavant i estudiant amb la idea que els propers anys es puguin musealitzar i obrir a la visita.

Els experts han detectat que quan la flama de l'espelma d'Empúries ja s'apagava, el manteniment de l'immens fòrum es va abandonar per incapacitat; en canvi, els banys públics es van continuar reformant. I és que els banys tenien una missió molt més elevada que l'estricte higiene, ja que allà s'hi feia tertúlia i fins i tot s'hi devia fer campanya política, apunten els arqueòlegs.