Els paisatges bucòlics de la Costa Brava, els toros pamplonesos, la tomatina o el flamenc són temes de conversa per a milions de persones a l'Índia, on l'èxit de l'estrena d'una pel·lícula de Bollywood ha suscitat un interès mai vist pels tòpics.

Zindagi na milegi dobara ("Només es viu una vegada") narra un viatge a Espanya de tres amics indis i com, en el seu recorregut per algunes de les festes i llocs més emblemàtics del territori espanyol, descobreixen l'essència de la vida i el "carpe diem". Tot això convenientment aromatitzat amb plans envejables de la costa gironina, boscos i paisatges llevantins, festes i bars al més pur estil camyí o planures interminables, en part gràcies a un encertat oportunisme de l'Oficina de Turisme d'Espanya a l'Índia.

"Quan el productor va tenir la pel·lícula en ment ens va explicar el projecte i ens va demanar ajuda, cosa que hem fet proporcionant-los suport logístic i econòmic", va explicar el director de la delegació de la institució a Bombai, Miguel Nieto-Sandoval.

"És una qüestió d'incrementar la notorietat, que la gent que no sabia que Espanya és així ara ho sàpiga, a més de diferenciar-se d'altres països mediterranis, un tema clau en els atributs de marca. La pel·lícula diu per quins motius s'ha d'anar a Espanya i no a altres llocs", va afirmar Nieto.

Espanya segueix sent un destí desconegut a l'Índia: l'any passat, a penes 70.000 persones d'aquest país van trepitjar terra espanyola, encara que Nieto espera superar els 200.000 visitants indis d'aquí a quatre anys, la quantitat que avui reben altres països europeus com França o Itàlia.

Amb crítiques positives i intents d'aplaudiments al final de les projeccions, l'Oficina de Turisme porta dies recollint els fruits del gegantí aparell de promoció de la sempre activa indústria cinematogràfica de Bombai, coneguda com a Bollywood.

Les emissores de ràdio índies posen sense parar la cançó Senorita (els indis no tenen la lletra "ñ"), que barreja l'hindi i el castellà, amb interpretació de la cantaora andalusa María del Mar Fernández, i els actors no deixen de repetir que "adoren" Espanya.

A Zindagi na milegi dobara, pel·lícula dirigida per Zoya Akhtar, hi participen algunes de les cares més conegudes del cinema a l'Índia, com els actors Hrithik Roshan i Katrina Kaif, però també una actriu barcelonina, Ariadna Cabrol, sorpresa amb la repercussió del film al país.

"És que a l'Índia es tornen bojos amb el cinema. Recordo haver anat a un cinema a Bombai i veure com es posaven a ballar a la sala, a insultar al dolent", explicava Cabrol, que va aconseguir el paper després de presentar-se a un procés de selecció a Barcelona.

Cabrol fa de guia per als seus amics indis a la tomatina de Bunyol (València), escala d'un viatge que serveix en general per presentar un país idealitzat, de gent acollidora, on l'arquitectura de Barcelona conviu amb paisatges, platges, festes, croquetes i esports d'aventura.

"Ha estat un dels viatges més meravellosos que he fet a la vida, la gent espanyola és increïble i els llocs són preciosos, des de la ciutat al camp. Si fos per mi, tornaria", va explicar l'ajudant de direcció de la pel·lícula, Mohsin Ali Khan.

L'equip del film es va passar tres mesos a Espanya, on van tenir l'oportunitat de veure la final del Mundial de Futbol amb altres espanyols, "una festa" que també va servir fa un any per exportar l'encara ignota "marca Espanya" al subcontinent.

Nieto-Sandoval reconeix que encara és d'hora per saber quina repercussió tindrà la cinta, encara que es mostra optimista per la reacció dels espectadors, fins ara molt més acostumats a les muntanyes suïsses, el glamur de París o els carrers de Londres.

Fins ara, l'Oficina de Turisme -que va rebutjar valorar la quantitat de la seva inversió- ha promocionat a l'Índia Catalunya, València, Andalusia i Madrid, però Nieto-Sandoval planteja la necessitat d'ampliar aquesta promoció.

Potser amb aquests nous projectes podran desfer alguns petits malentesos que apareixen al film, com el fet que els sanfermines ocorrin després d'una exageradíssima tomatina (en realitat són un mes abans), o que els toros pamplonesos passin diverses vegades pel mateix lloc.

En realitat, anècdotes en un producte en general ben concebut... o no.

"La gent deu ser molt valenta per practicar un esport com les curses de braus. Crec que formen part de la vostra religió, el fet ?d'enfrontar-vos de cara amb un toro per mostrar el vostre coratge i valentia", resumia un confós ?espectador.