Girona i el catalanisme han perdut aquest cap de setmana un dels personatges que ha dedicat més la seva vida a la lluita per l'independentisme i les llibertats dels catalans. Home de múltiples facetes, Damià Escuder (Sarrià de Ter, 1934) va morir dissabte a l'edat de 77 anys, deixant rere seu un llegat d'obres artístiques i la fermesa d'uns ideals que durant la seva joventut li van arribar a costar una temporada a la presó. En la darrera etapa de la seva vida, caracteritzada per un misticisme que sempre el va acompanyar, Escuder es va dedicar al regne de la mort i de la pau, i explicava que per damunt de tot, ell creia en la mort, la fraternitat i en el servei a les necessitats de tota la terra. Aquest dimarts a dos quarts de deu del matí serà enterrat a la parròquia del Mercadal de Girona.

Ja de ben jove, la imaginació de Damià Escuder va començar a brollar. En una època d'ideals tancats i fixats pel règim, aquell noi d'uns 20 anys es mostrava ?disposat a exposar uns pensaments trencadors, contraris a allò que estava dictat. Ho feia a través de la pintura, amb un estil indefinible però que li va valer un primer premi en una exposició d'art organitzada per la Diputació de Girona a mitjans dels 50. Les obres que es van poder veure en aquella ocasió, explica el seu germà Joan, no han tornat a veure la llum, ja que resten guardades per la família. En aquells moments, un Escuder de 21 anys començava a fer les ?primeres passes d'una carrera que sempre estaria marcada per una certa polèmica però alhora d'una gran riquesa i expressivitat, amb unes grans ganes de conèixer.

Explicava el seu germà que de la vida de Damià van destacar tres grans facetes: la de l'anti?franquista catalanista, la de l'artista i la del religiós. La primera, en època de plenitud franquista, li va valer una temporada a la presó. El seu suport a Jordi Pujol en els fets del Palau de la Música els van portar a complir gairebé quatre anys de condemna a les presons de Carabanchel i Soria. Tota aquesta experiència va reafirmar el seu compromís amb el catalanisme i la lluita per les ?llibertats. Més endavant, aquest ?llicenciat en Química i Filosofia i ?Lletres també va ser membre del Front Obrer de Catalunya, i va lluitar fins a la mort pel ?catalanisme i les llibertats dels catalans, tot i que la seva família considera que és un dels estandards menys ?valorats de l'independentisme.

Un artista diferent

Durant molts anys, Escuder va treballar en una empresa química, una tasca que compaginava amb la seva pintura i les diferents ?exposicions on s'exhibia la seva obra. Malgrat tenir pintures distribuïdes arreu d'Europa, el seu estil ?peculiar no va ser entès per tothom. El seu germà, Joan Escuder, el definia com "un tipus de ?pintura que no té cap nom, són dibuixos propis, no es poden englobar en cap estil", i en feia un símil amb els plats de Ferran Adrià: "És com els menjars que fan a El Bulli, t'han d'explicar què és el que menges".

Mitjançant la seva pintura, Escuder va intentar sempre expressar el que li preocupava. L'any 1995, per exemple, una exposició a Arbúcies va servir per denunciar la represa dels assajos nuclears que França feia al Pacífic, concretament a Mururoa. A l'exposició Mururoa Atoll es van exhibir sis pintures a l'oli de gran format, quatre de petites i deu dibuixos per posar en relleu el que l'artista va definir com "una demència del món occidental que es presenta com a nou ordre, però que és un nou ordre que no convé a la humanitat". En aquella ocasió, Escuder qualificava el seu art de viu, i va explicar que una de les pancartes que s'exposava, que demanava l'aturada dels assajos nuclears, es va utilitzar en campanyes a Barcelona i posteriorment es va tornar a utilitzar.

Una altra de les seves obres més importants es troba exposada a Escòcia, i és un enllaç amb la seva tercera faceta, la religiosa. Escuder es va identificar sempre amb les diferents creences, ja que considerava que totes compartien un fons comú, que és la figura d'un Déu. A Escòcia, concretament, la seva pintura penja a Holy Island, que és un centre budista internacional on ell es va ordenar a l'escola de budistes Zen i també en budisme tibetà. La seva ?creença l'articulaven les diferents religions, també la cristiana, i va formar part de la Hermandad de Acción Católica (HOAC).