Els poetes catalans expatriats a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola han estat els protagonistes d'una de les conferències del cicle Si me quieres escribir... autores del exilio español, oferta a la Capella Alfonsina de la capital mexicana per l'escriptora espanyola Rosa María Durán Gili. Entre ells, a més de parlar d'Agustí Bartra o Josep Carner, també va centrar-se en el saltenc Agustí Cabruja.
L'Instituto Nacional de Bellas Artes (INBA) i la Coordinació Nacional de Literatura estan oferint des del mes de juliol aquest cicle, en el qual especialistes de diverses institucions culturals i acadèmiques aborden el llegat de l'exili espanyol a Mèxic.
"Els autors catalans que van emigrar a Mèxic van aprendre a viure amb l'enyorança de la seva terra i la van ser enriquint amb l'amor a la seva nova pàtria", va dir en el decurs de la seva ponència Durán Gili.
La escriptora va dir que l'exili per al català va ser un procés especialment dolorós "perquè s'aniquila la seva cultura i fa callar la seva llengua". "Franco no permetia que es parlés en català (...), fins i tot corrien perill de mort els qui es manifestaven parlant en català", va explicar Durán Gili.
De la necessitat d'expressar-se en la seva pròpia llengua, la comunitat catalana va publicar a Mèxic una sèrie de revistes com Pont Blau i Antologia poètica des de les que es difonia la seva cultura i els temes polítics del moment.
La ponent, nascuda a Barcelona i llicenciada en Lletres Hispàniques a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, va descriure dues generacions de poetes catalans al país i va dir que "tots han deixat la seva empremta". Precisament, de la primera generació, va destacar a Agustí Bartra, Josep Carner i Agustí Cabruja.
De Cabruja en va destacar que "va escriure bàsicament en català una poesia lírica, molt fresca, mateixa qualitat que apareix en la seva obra en castellà", va dir l'escriptora.
Un altre dels homenatjats va ser Agustí Bartra, qui passa per ser el més conegut dels nombrosos poetes que van escriure i van publicar a Mèxic. Josep Carner, per la seva part, va escriure a Mèxic Naví, "un poema d'enyorança i idealització d'una Catalunya aixafada per la guerra".
En quant a la segona generació, on hi ha noms com Martí Soler i Vinyes i Ramon Xirau, Durán Gili va dir que es distingeix de l'emigració que va arribar a Amèrica a fer fortuna que era "urbana, familiar i amb formació acadèmica".
Alguns eren fills dels refugiats catalans i "van haver d'aprendre a Mèxic l'espanyol com una llengua estrangera, ells no parlaven més que català (...) tot i això, l'acollida que van rebre en aquest país va ser tan càlida que els va permetre adaptar-se suaument", va explicar.
Exposició prèvia
El cicle de conferències té el seu origen en una exposició que es va presentar l'any passat. Integrada per 300 fotografies, cartes, llibres, revistes i d'altres fonts documentals d'Espanya i Mèxic, Si me quieres escribirÉ autores del exilio español, desvetllava la gran aportació dels exiliats republicans a les lletres mexicanes, i en paraules de l'escriptor Federico Álvarez, "celebra la companyonia intel·lectual hispanomexicana".
