"Catalonia Sacra" (bisbats catalans), Camins Sagrats (amb seu a Vilajuïga) i els Camins del Bisbe i Abat Oliba (uneix el Ripollès, Osona i Bages) són alguns casos de rutes amb substrat religiós pel gran públic que, en els darrers anys, han proliferat a la demarcació de Girona. Aquestes rutes coincideixen en el fet que són diferents al turisme religiós (en aquest es busca una experiència espiritual, per exemple, un pelegrinatge a Terra Santa), hi ha una participació de l'administració pública i tenen un propòsit de dinamitzar culturalment, econòmicament i turísticament el territori aprofitant un patrimoni tangible i intangible herència del passat. A més, la divulgació a través d'Internet és bàsica.

Els 10 bisbats amb seu a Catalunya (a través del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l'Art Sagrat), la Direcció General de Turisme de la Generalitat i la Universitat de Girona (UdG) han unit esforços per promocionar "Catalonia Sacra", que té, com a propòsit principal, donar a conéixer el patrimoni eclesial urbà i rural a un públic no necessàriament especialitzat en aquesta matèria. El projecte començarà a ser operatiu el 2012. En declaracions a Europa Press, Daniel Font, un dels responsables del projecte, ha explicat que "Catalonia Sacra", que inclou una web informativa, vol ajudar a sufragar el manteniment de les esglésies, estimular l'economia dels municipis, i presentar la dimensió religiosa com a raó de ser de l'art sacre.

El producte "Els camins sagrats", del Centre d'Acollida Turística (CAT) de Vilajuïga, ha tingut la involucració de diferents nivells de l'administració pública amb l'objectiu d'atiar l'antiga tradició dels pelegrinatges medievals prenent com a referència el monestir de Sant Pere de Rodes. A més, aquest és un dels punts de sortida del Camí de Sant Jaume a Catalunya, que promou Turisme de la Generalitat. Els CAT, amb web pròpia, és un exemple de producte turístic que pretèn oferir la identitat de cada territori. De la mateixa manera que "El comte Guifré el Pelós" a Ripoll; "El Tractat dels Pirineus" a Puigcerdà; i "La gastronomia catalana" a Palafrugell.

Els Camins del Bisbe i Abat Oliba, també amb web pròpia, és, bàsicament, una ruta d'art romànic, un estil que identifica els municipis de la Catalunya central. Amb el suport de diferents ens públics, la finalitat és que es realitzi a peu, a manera de peregrinació, i té tres etapes: Montserrat-Vic; Vic-Sant Joan de les Abadesses/Ripoll; i Ripoll-Sant Miquel de Cuixà (França). L'eix és l'Abat Oliba (Besalú, 971-Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 1046), que va ser, d'entre altres responsabilitats, comte de Berga i Ripoll (998-1003).

Sant Feliu La Major

Sense donar xifres, el rector de la parròquia de Sant Feliu la Major de Girona, Joan Baburès, ha qualificat de "nombrosíssimes" i "constants" les visites a la citada església. En una entrevista a Camí de Vida, creu que una de les raons és la proximitat amb la Catedral formant part de la ruta dels turistes. Per això, defensa que un altre dels "reptes" que té la parròquia és atendre els turistes, que "visitant la història, coneixen les arrels cristianes". A més, vol donar un "missatge cristià, d'acolliment, obertura, germanor i fraternitat universal".