Aquest diumenge ha mort als 94 anys Joan Fuster i Gimpera, pintor de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i pare de l'estrambotisme, un corrent artístic que ell mateix va batejar així fa més de tres dècades, quan l'any 1974 va fer servir per primera vegada aquest substantiu per definir la seva obra. Per determinades circumstàncies, però, aquest corrent va quedar adormit, gairebé oblidat a l'estudi del propi Joan Fuster, fins que al 2004 va conèixer el pintor gironí Quim Hereu. Arran de l'amistat que va néixer entre ells, Joan Fuster va convertir el jove pintor en l'hereu de l'estrambotisme, que ha recuperat i impulsat amb força.

Diumenge passat va morir als 94 anys el pintor de Torroella de Montgrí Joan Fuster, que serà recordat com el pare de l'estrambotisme, un corrent artístic que ell mateix va batejar així el 1974. L'estrambotisme, però, va quedar gairebé oblidat a l'estudi del pintor fins que el 2004 va conèixer el pintor gironí Quim Hereu.

L'amistat que va néixer entre els dos pintors va portar Fuster a convertir Hereu en el successor testamentari de l'estrambotisme. Aleshores, el pintor gironí va redefinir l'estrambotisme i el va impulsar amb força amb la presentació, fa quatre mesos, del projecte Stram-Privata, que l'està portant a pintar el quadre més gran fet mai a Catalunya: es tracta d'un Naixement de Venus, sota el prisma de l'estambotisme, i que en aquests moments Hereu ja té força avançat.