El pintor anarcosindicalista garrotxí Virgili Batlle Vallmajó (Olot, 1915, Tolosa de Llenguadoc, 1947) va morir sense sospitar que mig segle més tard els col·leccionistes d'art es prendrien dels dits els seus quadres. Efectivament, l'any 2005, la galeria madrilenya José de la Mano va vendre en pocs dies la vuitantena d'obres que els descendents de l'artista, residents a Tolosa de Llenguadoc, havien decidit posar a la venda. Fins i tot experts en art d'avantguarda com Juan Manuel Bonet, exdirector del Museu Reina Sofia, recomanaven aquest artista mort prematurament per causa d'una malaltia, després d'haver-se hagut d'exiliar del seu país l'any 1939, per caure en el més opac dels oblits, fins a l'extrem que a la seva ciutat natal ningú tenia notícia de la seva existència.

El Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera inaugurarà avui a les 12 una exposició a cura de l'historiador de l'art Narcís Selles que recupera la dramàtica biografia d'aquest artista compromès a través d'una trentena de les seves obres, a més de fotografies familiars i altres documents personals.

L'exposició Virgilio. Vigili Batlle Vallmajó. La radicalitat estètica d'un pintor català anarcosindicalista exiliat a Tolosa posa en relleu el fet que, malgrat patir les penalitats de l'exili, l'artista va saber aprofitar l'èxode com una oportunitat de conèixer nous corrents estètics. Segons Narcís Selles, "Virgili mai no va pretendre donar un testimoni directe de les vivències dramàtiques que va patir com a expatriat, sinó que, enfront de la misèria i les penalitats quotidianes, va optar per crear un món plàstic fet d'ordre, puresa i idealitat".

L'exposió reivindica Virgili Vallmajó com un dels primers artistes plàstics nascuts a Estat espanyol "a dur l'abstracció geomètrica a una essencialitat extrema", afegeix Narcís Selles.

L'artista, que de jove va treballar en un un taller d'imatgeria religiosa, va participar el 1936 en la resposta popular contra el cop d'estat del general Franco i es va integrar al Comité Antifeixista de Sant Joan les Fonts, dominat per la CNT-FAI. A l'agost va partir de voluntari al front d'Aragó i va prendre part en combats a Belchite i Fuentes del Ebro. El 1938, malalt de tuberculosi, va ser declarat inútil per al servei. El 1939 va travessar la frontera camí de l'exili, i es va casar amb la infermera monja de l'ordre de Sant Vicenç de Paül Jeanne Marcelle Daynès, després que ella abandonés els hàbits. Van tenir un únic fill, Michel. L'agost de 1947, Virgili va morir de tuberculosi a la seva casa de Tolosa de Llenguadoc.