Els fantasmes del somni americà

GIRONA | ALBA CARMONA
Deia Jean Cocteau que el cinema és l'art que fa caminar els morts, que ressuscita els fantasmes, que fa reviure els records. Guiats pels mots de l'artista francès, i amb la voluntat d'il·luminar un dels períodes més foscos -per desconegut, no per macabre- del cinema nord-americà, els gironins Òscar Pérez i Mia de Ribot estrenen aquesta setmana Hollywood Talkies, un documental que recupera la figura dels primers espanyols que van creuar l'Atlàntic per treballar a la indústria cinematogràfica més potent del món.
Entre finals dels anys 20 i principis dels 30, nascut el cinema sonor però no el doblatge, desenes de professionals espanyols -actors la majoria, però també escriptors i dramaturgs, com Jardiel Poncela, que adaptaven els guions- es van traslladar a Hollywood carregats d'il·lusions per a treballar en les versions hispanoparlants de les grans produccions americanes. Fins a l'aparició del doblatge, amb l'objectiu de no perdre mercat per les barreres idiomàtiques, els estudis californians rodaven diverses versions d'una mateixa pel·lícula: els mateixos decorats, els mateixos plans, els mateixos vestuaris; la única diferència eren els actors i la llengua dels guions.
En aquest context, un grapat d'artistes, -"uns aventurers", els defineix un dels directors, Òscar Pérez- van emigrar per convertir-se en la versió hispanoparlant de les estrelles del moment. "Va ser un fracàs comercial", explica Pérez, no només pel cost que suposava, sinó també a nivell artístic, perquè "els espanyols estaven habituats a fer teatre, però no cinema, i les interpretacions eren exagerades, histriòniques", explica.
El públic els va girar l'esquena i les esperances de fer les Amèriques es van anar diluint, i començada la guerra, molts van haver de tornar. "Es van convertir en ombres, van perdre l'essència i l'identitat", que ara el film els retorna, incloent retrats i fotografies seves, però no imatges en moviment.
Amb l'objectiu de "buscar el rostre" d'aquests personatges perduts, Pérez i de Ribot parteixen de l'absència i juguen amb la memòria dels espais per on van passar aquests protagonistes. El documental segueix els paisatges que van poblar aquests fantasmes, mentre una veu en of evoca anècdotes i omple el buit amb els testimonis dels protagonistes que els dos directors han recuperat gràcies a les entrevistes que Álvaro Armero va fer als 80 pel seu llibre Españoles en Hollywood. Una aventura americana.
"Tot i haver fracassat i haver hagut de tornar, després de patir exili, aillament i alienació, la majoria recordaven l'experiència com la millor època de les seves vides, el moment de somiar", explica Pérez. El que divendres arriba ales sales, doncs, és "un retrat d'un període poc trascendent pel desenvolupament del cinema, però on s'estaven gestant moltes històries personal", conclou Pérez.