Fa uns sis milions d'anys, abans de quedar aïllat i evaporar-se gairebé per complet, el mar Mediterrani es va convertir en una immensa salina i, durant almenys 100.000 anys, dins del període conegut com a Crisi Salina del Mesiniense, va arribar a acumular al voltant del 10 per cent de la sal continguda en els oceans, segons un estudi elaborat per científics del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), que s'ha publicat a Nature.

L'investigador del CSIC a l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, Daniel García-Castellanos, assenyala que la causa que aquesta situació es perllongués durant tant temps va poder ser la reducció i "estabilització" de la grandària del canal de connexió amb l'Atlàntic. Així, detalla que "l'estabilització de la grandària d'aquest canal es va produir, d'una banda, com a conseqüència d'un aixecament tectònic que tendia a estrènyer-ho, i per un altre, per l'erosió de l'aigua atlàntica entrant, que tendia a eixamplar-lo". "Aquesta competició explicaria l'enorme acumulació de sals en el Mediterrani i la seva precipitació en el fons durant tant temps", indica l'expert.

Durant el Mesiniense, el Mediterrani necessitava, igual que en l'actualitat, una aportació constant d'aigua atlàntica per evitar que el seu nivell descendís per evaporació a causa de les escasses pluges. En aquella època, l'estret que unia tots dos mars era molt poc profund i estava situat en algun lloc entre el que avui és la serralada Bètica, al sud de la Península Ibèrica, i la serralada del Rif, al nord del Marroc. Segons els càlculs, el canal va haver de tenir entre deu i trenta metres de profunditat, amb la qual va poder evitar que el Mediterrani quedés completament aïllat i s'assequés, alhora que impedia la barreja d'aigua de tots dos mars. "Aquest passadís de connexió permetia només l'entrada d'aigua, no la sortida", apunta l'investigador. Per explicar la gran quantitat de sal acumulada, el Mediterrani va haver d'actuar com una enorme salina durant almenys 100.000 anys i evaporar unes 50 vegades el seu volum d'aigua.

Dipòsits de sal

El treball aporta també una resposta a les acumulacions periòdiques de sal que afloren en bona part de la costa mediterrània. Fins ara s'atribuïen als canvis cíclics en el clima, però els nous resultats proposen un mecanisme alternatiu, basat que la "competició" entre erosió i aixecament es va produir de forma desacompassada.

"Cada vegada que l'aixecament intentava tancar l'estret, el Mediterrani necessitava d'uns centenars d'anys perquè el seu nivell baixés per evaporació", explica García-Castellanos.