il·lustríssima rectora, expliqui'ns-ho, sisplau: què pretenia aconseguir amb la visita del President de la Generalitat? Un titular? Ja el té. Una foto als diaris? En té una col·lecció, ara mateix. Algunes fan patxoca. Volia que es parlés de la UdG? Ho ha aconseguit, certament. Tal vegada, i amb tota la bona intenció del món, potser pretenia aprofitar les estones de distensió que procuren el cava brut nature i el canapè farcit de foie per plantejar al Molt Honorable el conjunt de reclamacions ben legítimes que té la universitat. Potser sí. Però, vol dir que aquesta mena d'actes protocol·laris són el millor context per a fer política universitària seriosa? Enmig de les patacades i la cridòria, he sentit dir a més d'una persona de la casa que la rectora es moria de ganes de convidar el Sr. Artur Mas perquè simpatitza amb el color polític del govern actual. No sé si és certa, la hipòtesi. En qualsevol cas, i això és el que compta, hi ha gent que té dificultats per creure que és falsa.
El que ha passat a la universitat, sobretot al claustre de la Facultat de Lletres, és molt greu. D'una gravetat extrema. És cert que alguns membres de la comunitat universitària han picat i han fet retronar les portes de l'Aula Magna on tenia lloc l'acte de commemoració dels vint anys de vida de la UdG. És cert, doncs, que han dificultat que l'acte es desenvolupés amb placidesa. És cert que han esbotzat una porta lateral externa a l'Aula i que des d'allà han desplegat una pancarta, han xiulat, han cridat consignes contra el govern català i contra les retallades. Tot això és cert. Les persones que han assistit a l'acte i que s'estimen la universitat no s'ho deuen haver passat gens bé, sentint primer la cridòria i després la batussa. Ben al contrari. Ara bé, em sembla molt important que no perdem de vista dues circumstàncies, que sapiguem fer dues consideracions.
En primer lloc, cal dir que les persones que es queixaven no han demostrat en cap moment que volguessin fer mal a ningú. No han demostrat tampoc que volguessin impedir completament que tingués lloc la commemoració. Potser volien que l'acte fos encara més sorollós, més accidentat; potser haurien aconseguit que s'hagués d'interrompre en algun moment, com ja ha passat altres vegades en actes pomposos de litúrgia acadèmica. Segurament algú hauria volgut dir a la cara del senyor Mas que no hi ha dret, home. Potser sí. Però a mi no m'ha semblat pas que la intenció principal de la protesta fos boicotejar l'acte fins al punt d'impedir-ne la celebració. La convocatòria dels sindicats i dels estudiants no cridava pas al boicot, sinó a queixar-se amb energia. No solament això, sinó que -i aquest punt és crucial- en cap moment no ha fet l'efecte que les protestes poguessin aconseguir que l'acte no tingués realment lloc. Si hi havia gairebé més mossos que gent protestant! En resum, doncs, l'actuació policial ha estat totalment desproporcionada.
La segona consideració important que hem de fer és la següent: i què esperava? És que potser esperava que no hi hagués queixes per part dels sindicats i dels estudiants? És que potser no esperava que aquestes queixes fossin sorolloses? No sabia que els ànims de la gent estan molt escalfats? És clar que ho devia saber. Sap perfectament en quin món vivim. Com s'explica, si no, que per assistir a l'acte de commemoració només poguessin entrar els que tinguessin invitació prèvia? Com s'explica, si no, que gairebé tota la plaça de Sant Domènec estigués barrada al pas i només poguessin passar el control policial les persones amb distintiu? Com s'explica, si no, tanta presència de mossos antiavalots? Aquest acte s'ha organitzat sabent que era probable que hi hagués aldarulls.
La gravetat extrema del que ha passat aquest divendres 16 de desembre, el dia més negre en la història de la UdG, rau en aquestes dues circumstàncies. D'una banda, l'actuació policial ha estat totalment desmesurada. I, de l'altra, no hi havia cap necessitat que per commemorar els vint anys d'universitat haguéssim de necessitar la policia.
Efectivament, tampoc hi havia cap necessitat que el Molt Honorable President de la Generalitat presidís l'acte de commemoració del vintè aniversari. El que ens cal, a la UdG, és crear un ambient propici a l'estudi, la reflexió, la crítica, l'aprenentatge. L'última cosa que ens cal és omplir el claustre d'agents antiavalots, corredisses, cames contusionades i gent plorant. Una màxima elemental de qualsevol rector d'universitat hauria de ser, sempre, per sobre de tot, mantenir la institució ben lluny dels aldarulls i la violència.
Per tot això, Il·lma. Rectora, penso que hauria de presentar la dimissió. Al meu parer, és l'única resposta digna al seu càrrec i l'única manera d'aconseguir que una part important de la comunitat universitària pugui recuperar la fe en el govern de la universitat. És important que puguem creure que el rectorat vetlla realment per la consecució dels béns intrínsecs de la institució i no pas per altres objectius que ens són o ens haurien de ser espuris.
