Biel Mesquida relaciona la mala salut del català amb l´increment de càncer

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA
Biel Mesquida ha mantingut durant setmanes en secret el seu proper títol per regalar-lo en primícia ahir a l'audiència de la UdG. Així ho va assegurar abans de donar a conèixer Llefre de tu com la seva propera obra, que publicarà Club Editor abans de Sant Jordi. Simpàtic i enjogassat, l'escriptor va reptar els doctors presents a la sala a endevinar la definició de "llefre", mot que figura al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, i que és propi de la plana de Vic, però ningú va poder respondre. Mesquida usa "llefre" en la seva accepció de "golut", "golafre". El protagonista del llibre fa com una "taxidèrmia" de l'absència de la dona desitjada. "És un volum de 180 pàgines, escriptura sense inici ni final on un personatge va explicant coses", va avançar.
D'altra banda, Mesquida va fer recular l'auditori a l'any 1973 evocant la "nit de pel·lícula" en què va rebre, a l'antic restaurant Rosaleda de la Devesa de Girona, el premi Bertrana per L'adolescent de sal, obra que la censura va impedir treure a la llum fins dos anys més tard. Entre el públic, ahir, hi havia l'exrector Josep M. Nadal, que curiosament s'estrenava com a joveníssim -24 anys- membre del jurat que va concedir el guardó. Mesquida va confessar que diversos editors li havien retornat un original en el qual ell "creia molt" i que no confiava en el premi, malgrat que li havien assegurat que no estava manipulat. La seva alegria va ser incommensurable quan, en una renyida votació final, es va imposar a Teresa Pàmies.


L'increment del càncer en els humans s'ha relacionat sovint amb la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió, les radiacions de la telefonia mòbil o el consum habitual de determinades aigües, entre molts altres factors, provats o no. Per a l'escriptor Biel Mesquida cal afegir-hi un factor nou: l'ús d'una llengua "morta viva". Així va definir qui l'any 1973 va guanyar el premi Bertrana per l'Adolescent de sal, l'estat actual del català, una llengua "morta" en el sentit que és víctima de constants atacs i s'ha infectat de barbarismes, però "viva" perquè molta gent, com ell mateix, la utilitza amb esplendor com a eina de creació i comunicació. En una conferència, ahir a la Sala de Graus de la UdG, Biel Mesquida va afirmar amb contundència: "Si hi ha tant càncer és perquè la llengua és 'viva morta'. Aquest fet està en estudi. Llegir és una font de salut, pensar és una font de salut".
Nascut a Castelló de la Plana el 1947, però format a les illes Balears, l'escriptor va participar al cicle La llengua avui: reptes i propostes actuals, que coordina el professor Narcís Iglesias. Segons Mesquida, molts dels mals d'avui tenen origen en un món dominat per "l'explotació dels humans pels humans, on els rics cada cop són més rics i els pobres, més pobres". "La llengua és alló que ens fa humans" i "és cosa de tots", però vivim "un moment d'infecció d'ignorància i insensibilitat; no pensem, cosa pròpia de les societats que avancen cap als totalitarismes", va advertir.
Rememorant el to reivindicatiu de l'època d'estudiant "de Biologia i de Lletres" a Barcelona, quan s'embrancava en "tots els fronts antifranquistes", ahir es va recordar de la mare de l'expresident balear "Jaume Matas i de la gent del PP i Rajoy", a qui, a més, va definir com a "ignorants i salvatges".
Parlant de la seva "love story" amb el català, va esmentar entre els grans mestres Vladimir Nabokov o Paul Valéry, però també de Francesc de Borja Moll o Miquel dels Sants Oliver. Va dir que la seva obra incorpora la riquesa de totes les variants de la llengua, i va citar les rondalles mallorquines com una "reserva viva de llengua". Per Mesquida, ser escriptor és "ser un gran savi, mai indiferent a res", i la importància rau en la forma perquè el contingut és el mateix des que som humans. Poc més de 25 persones van assistir a l'acte.