En una zona desèrtica de la Patagònia, al con sud americà, els miracles de l'enologia han fet florir en l'última dècada uns exòtics vins, coneguts com els de la fi del món, fruit d'un raïm que creix en condicions extremes i que conquista ja les taules de mig planeta.

Són vinyes assentades a 39 graus de latitud sud, a San Patrici del Chañar (Patagònia argentina), una zona de gran amplitud tèrmica, escasses precipitacions, sol intens i assotada per constants vents.

Aquestes característiques donen lloc a un raïm d'"excel·lent sanitat" i "pellofa més dura", que potencien l'aroma i gust dels vins, va explicar ahir l'experta argentina Elisabeth Txeca durant la presentació del Celler de la Fi del Món.

El projecte es va iniciar el 1996, quan l'empresari uruguaià Julio Viola va comprar 900 hectàrees de terreny i va construir un canal de 20 quilòmetres per acostar aigua del riu Neuquén; un degoteig computeritzat va fer la resta, a més d'unes cortines protectores contra un vent persistent que torna "mig boja" a la gent en la Patagònia.

Els nous caldos argentins s'han adaptat als gustos del mercat gràcies al treball d'enòlegs com el francès Michelle Roland.