Les mil i una formes i colors que Domènec Fita ha plasmat durant 55 anys d'artista vitraller, jugant a deixar passar la llum, s'exposen des d'ahir a la Casa de Cultura de Girona i a la sala d'exposicions de la Fundació Fita. A la Casa de Cultura es mostren esbossos, fotografies, fragments, provatures i alguns originals. Es tracta de rastres dels molts vitralls de l'artista, peces que no es troben en cap museu ni galeria d'art, sinó que estan escampades pel territori, des de Llançà a Tortosa, passant per la Sagrada Família de Barcelona. Precisament, l'obra feta per al temple de Gaudí s'exhibeix a la petita galeria del carrer de les Hortes. A la Casa de Cultura hi ha obres pensades per a esglésies, hotels, restaurants, espais públics o residències particulars. "És tracta", va remarcar Jordi Falgàs, comissari de la mostra, "d'obres d'encàrrec". Moltes són, doncs, obres que responen a peticions fetes expressament, prova de l'acceptació i popularitat de l'artista. Falgàs va destacar la capacitat d'"innovació en tècniques i materials", així com la facilitat que té Fita per "emocionar l'espectador".

Inauguració concorreguda

Als 84 anys d'edat, actiu com sempre, Domènec Fita es va trobar ahir molt ben acollit en l'acte inaugural. Tot un acte social presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el president de la Diputació, Jaume Torramadé, la directora de la Casa de Cultura, Natàlia Molero, i moltes altres personalitats entre el públic, com Pere Bosch, Joaquim Maria Puigvert, Maria Mercè Roca, Quim Bover, Eduard Carbonell, Antoni Baulida, Joaquim Jubert, Xavier Soy o Pia Bosch.

Potser estimulat davant tanta concurrència, Fita no va defraudar amb unes paraules no escrites que van despertar expectació, sobretot quan va dir que mai ha abandonat l'actitud de "servei" i que creu en la "utilitat" de l'art. "He fet des del número d'una casa fins a una maneta", va dir aquest artista interdisciplinari. "Us asseguro que no sé si sóc pintor o escultor. Si trobo una cosa entre mans o al pensament, actuo". Però l'interès del seu discurs es va mantenir viu també quan va explicar que, des de sempre, "una caixa de colors em fa venir salivera". I encara més quan va afirmar que l'"obra d'encàrrec no limita, com habitualment es diu; al revés, treballar amb altres persones és enriquidor. I en obres com les de la Catedral, on t'has d'entendre a tres bandes amb el bisbe, el canonge i l'arquitecte, el diàleg encara és més enriquidor. Cada encàrrec és una lliçó", va dir. Però qui cregui que la pólvora s'havia acabat, va errat: "La paraplègia -un accident el va condemnar de jove a la cadira de rodes- em dóna temps, perquè em tanca en mi". En aquest sentit, va dir que la gent que camina cau sovint en el que va denominar "mandra activa"; és a dir, anar tot el dia de bòlit sense ser productiu.

I de ben cert la imatge d'activista l'ha sabut transmetre molt bé Domènec Fita. Si no, no hauria afirmat Jaume Torramadé que és "un home que no para quiet; tenim Fita per anys". Per Mascarell, l'artista, amb les seves creacions i la seva actitud, és d'aquelles persones que fan que "Catalunya sigui un país singular i universal".