Durant les visites pastorals he escoltat aquestes preguntes: "què ens oferiu, als pares?

Ens convoqueu a les reunions quan els nostres fills fan catequesi, a reunions de l'esplai o escoltisme, però nosaltres també tenim necessitats. Què heu pensat per a nosaltres?". Aquestes peticions i altres fets m'han ajudat a meditar sobre les famílies. Recordo molt vivament reunions de grups de matrimonis que, durant molts anys, s'han ajudat a reflexionar sobre la seva pròpia família. Permeteu-me anotar quelcom que molts coneixeu molt bé. Sovint constatem les dificultats per a una convivència, no només pacífica, sinó sobretot enriquidora, i en la qual cada membre de la família, segons la seva responsabilitat, estatut i missió, trobi l'espai necessari per a la seva realització i per al seu creixement personal. Som conscients que el tarannà, les actituds, les accions de cadascú... repercuteixen en tota la família. Per això, si vivim neguitosos, obsessionats, tancats en nosaltres i en el nostre petit món, sense pau ni serenor, descurant les atencions a l'esposa o al marit, als fills... difícilment aconseguirem una relació enriquidora. Cal anotar el desconcert dels pares en relació amb l'educació dels fills. És difícil saber concretament quines actituds cal prendre per fonamentar el creixement de persones que hauran d'exercir la llibertat, però que ara cal que rebin aquelles llavors que els ajudaran a donar bon fruit. Amb quines conviccions i de quina manera cal educar? Una constatació dolorosa és que alguns fills no segueixen la fe dels pares: "els l'hem ensenyada, hem intentat oferir-los un bon exemple... però no ho segueixen". El mal pitjor és claudicar de la responsabilitat, deixar de ser punts de referència, oblidar que eduquen més les maneres de viure, els valors que es respiren i l'exemple personal, que moltes paraules. Afegim-hi la relació amb les persones grans, amb els avis. La vellesa és una situació difícil que cal saber viure, i costa molt. A vegades alguns avis no ajuden prou a la pau familiar; però també sovint tenim el perill d'arraconar-los com un moble que ja no serveix, sobretot quan s'afebleix el seu enteniment. La problemàtica de les ruptures matrimonials, pels ?mo?tius que siguin, porta sofriment als mateixos esposos que s'han separat, però sobretot als fills. Alguns infants viuen molt angoixats (...).