La «mirada amable» de Bru Rovira a les històries humanes més dures

DANIEL BONAVENTURA Amb el seu currículum podria anar de diví. Però no. Tot el contrari. El periodista Bru Rovira és la humilitat encarnada. També en el vestir i en el to de veu. Com humils són les històries viscudes en primera persona que conta a l'exposició Maternitats. Fotografies i narracions de Bru Rovira, inaugurada ahir i visitable fins al 15 d'abril al CaixaForum Girona.

Són històries com la de la Madelaine i la seva filla Mariene, guatemalteques, totes dues infectades de sida, una malaltia que en molts països deprimits és sinònim de mort perquè la indústria farcèutica fa valer les seves patents i veta la fabricació de medicaments genèrics. O la història de la Luciana, que viu postrada al llit a Rio de Janeiro des que una bala perduda li va travessar la nuca. Rovira va prendre la instantània mentre seguia la pista de la comercialització d'armes de fabricació espanyola.

Però no sempre s'ha d'anar tan lluny per creuar-se amb el patiment, la por i la misèria. Susanna, exdrogoaddicta, malalta de sida, va voler portar al món en Toni, amb en Josep, una nit que dormien sota una manta en un parc de Barcelona. És l'anomenat quart món, ben present, cada dia més, a casa nostra. Aquesta és una història de gent sense casa, sense feina, amb drogues i amb presó. Però és també una història d'amor i, per tant, d'esperança. Perquè la Susanna i en Josep van tenir en Toni per amor.

Ens enganyaríem, doncs, si penséssim que Rovira intenta tocar les consciències a partir de l'horror i el sang i fetge tantes vegades associat a la penúria i el tercer o quart món. Al contrari. Rovira presenta una cara amable perquè creu que, en cas contrari, "s'estigmatitza el tema". I és que, com ahir mateix va explicar, aquesta exposició és una passejada pel món contemporani, amb tots els seus problemes de mercats i guerres, però són "fotos boniques" perquè, a través d'una mirada amable pots entrar en "situacions complexes" i pots fer veure "coses molt dures".
La protagonista de Maternitats és sense cap mena de dubte la dona, perquè, com sosté Rovira, quan una societat es debilita, la responsabilitat de trobar menjar per als petits recau sempre en la mare. "A l'exposició no hi he posat cap pare perquè encara hem de lluitar per la dignificació de la dona". Als països del tercer món "no s'ha avançat".

Per part seva, Rosa Gil, directora del CaixaForum Girona, va explicar que aquesta és la primera exposició de cooperació internacional que acull el centre, històricament més avesat a la temàtica cultural, que ara s'obre a nous públics.