Un baró anglès demandarà la casa de subhastes Sotheby's per haver-li assegurat que el collaret d'or que volia vendre era una rèplica d'una joia de l'època Tudor i no l'original, motiu pel qual el noble el va vendre per molts menys diners del que realment valia.
Guiat per la qualificació de la casa de subhastes, lord Coleridge va vendre el "Collaret de Coleridge" a un particular l'any 2006 per 35.000 lliures (55.704 dòlars). No obstant, dos anys després el comprador va subhastar la joia a Christie's com una peça de l'època Tudor (1485 - 1603), definida per la casa com "un bocí fascinant d'història, una obra d'art i una estranya relíquia". I en aquella ocasió, el collaret va ser venut per 300.000 lliures (477.630), segons la BBC.
De ser autèntic, aquest seria l'únic collaret del que es té coneixement dels vint que el rei anglès Enric VIII va regalar als seus súbdits més lleials, en reconeixemenet per favors "especials". En concret, es creu que el "Collaret de Coleridge" va ser un regal del monarca a un dels seus consellers més propers, Edward Montagu, el 1546, i que va passar a les mans de la família del demandant el 1894.
Comença la guerra judicial
El noble ha decidit dur a judici a Sotheby's a l'assabentar-se de la diferència entre la suma de diners que ell va percebre i el seu preu de revenda, però la casa de subhastes segueix insistint que el collaret és una rèplica i que no hi va haver negligència en la valoració feta per la seva taxadora, Elizabeth Mitchell.
I és que l'estàndard de l'or a Anglaterra fins el 1798 era de 22 quirats, exceptuant el període comprès entre 1546 i 1551 (del qual data la joia), quan es va reduir deliberadament a 20 quirats.
El noble defensa que Sotheby's va argumentar que el collaret era una rèplica en or de 22 quirats de l'original, però experts indepedents asseguren ara que en són 20. Sotheby's, de la seva part, defensa que el collaret és una còpia i que és poc probable que l'original sobrevisqués la guerra civil anglesa.
