Rafel Nadal lamenta haver tractat amb arrogància els pares

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA Rafel Nadal va convertir ahir la presentació del seu llibre Quan érem feliços (Destino) en un sentit homenatge als seus pares, Manel i Montserrat, presents a l'acte, i amb la mirada humida i la veu trencada va adreçar-se al centenar de persones que omplien la sala per admetre, en un to compungit, que "quan vam militar a la política durant la Transició, els vam tractar amb arrogància", va dir, utilitzant la primera persona del plural, per encabir en el subjecte també els seus germans, igualment presents a l'acte. Nadal va explicar que els seus pares pertanyen a la generació dels que van patir la guerra i que, després, es van sacrificar a treballar i fins i tot es van treure el pa de la boca per pagar estudis als fills. Uns pares de conviccions profundament religioses que van posar, però, per davant, la llibertat dels fills. "I després els vam voler explicar amb arrogància com s'havien de fer les coses", va dir afligit el periodista i escriptor, en un episodi altament emotiu. A l'acte hi havia nou dels dotze germans Nadal Farreras: Elena, Mercè, Anna, Maite, Jaume, Manel, Josep Maria i Joaquim -exalcalde de Girona-, a mes del mateix Rafel. Hi faltaven Ferran i Jordi. Tampoc no hi era Toni, tràgicament desaparegut en un accident a mar, i poèticament evocat en un dels capítols del llibre.

La presentació de Quan érem feliços (premi Josep Pla 2012) es fa fer a la sala d'actes de la Fundació UdG i va anar a càrrec d'Ester Pujol, editora del Grup 62; Antoni Pladevall, escriptor i membre del jurat Josep Pla; Josep M. Fonalleras, escriptor, i Guillem Terribas, de la Llibreria 22. Tots ells es van desfer en lloances davant el que van qualificar de "literatura del suggeriment", "meravellosa construcció d'atmosferes", "llenguatge nítid, que llisca i no es fa mai pesat" o "exercici estilístic del detall". Tots ells van lloar l'obra i van doctorar Rafel Nadal com un escriptor "de raça", molt prometedor, que donarà fruits importants, ara que ha iniciat aquesta etapa abocat a la literatura després d'una llarga vida entregada al periodisme que va coronar amb l'etapa de director d'El Periódico.

El seu primer llibre, aparegut fa un parell d'anys, Els mandarins, va tenir un considerable èxit de crítica i de vendes, i va obrir les portes a un autor que ara s'aferma amb aquesta evocació de la seva infantesa i adolescència, en el que és també un retrat de les famílies i de la ciutat de Girona als anys 50 i 60 del segle passat, en la sordidesa del franquisme.

Pladevall va destacar la valentia de Nadal de teixir un relat "íntim, molt despullat", que no censura les divergències entre l'autoritat paterna i la rebel·lia dels germans, com tampoc no amaga l'"autodidactisme del pare" o "el conservadorisme moral d'una família de l'Opus Dei. Un llibre que ofereix un recorregut per la geografia de Palamós, Cassà de la Selva, Girona, Aiguaviva i l'internat del Collell, a més d'una relació costumista de les festes i tradicions de l'any.

Però al capdavall s'imposa la felicitat del paradís de la infantesa, evocat en una metàfora quan l'autor, de menut, a través de somnis, queda tancat dins una pastisseria i té tot aquell món de dolços a l'abast. Per Fonalleras, protagonista també a les pàgines del libre, el que el seu excunyat Rafel Nadal ha fet té un nom: "literatura".