Al Renaixement, només les grans famílies nobiliàries podien permetre's el luxe d'apadrinar artistes i donar-los finançament per crear; malgrat el talent de Brunelleschi o Miquel Àngel, la cúpula de Santa Maria dei Fiore o La verge de les escales no existirien sense el suport i el poder dels Médici. Però en ple segle XXI, quan les entitats bancàries deneguen crèdits fins i tot al totpoderós Liceu (segons va revelar la setmana passada el director del centre, que ha hagut de realitzar un ERO), on poden recórrer els artistes que busquen finançament per a les seves obres?

La solució, com en tantes d'altres ocasions quan es parla de cultura lliure i popular, ve del nord: es diu crowdfunding i significa, literalment, "finançament de la multitud". Al nostre país s'ha traduït com a "micromecenatge" i es tracta exactament d'això: en lloc de deixar en mans d'un sol totpoderós mecenes la capacitat de finançar un projecte faraònic, és el ciutadà i ciutadana de peu qui, amb petites aportacions a l'abast de qualsevol butxaca, fa possible que la cultura segueixi vivint en un moment en el qual ni subvencions ni oficialismes tenen ja cabuda en el món de la creació. Ni econòmicament, ni ideològica.

Canvi en la creació i el consum

Joan Sala, juntament amb els seus fills, va crear la primera plataforma de "crowdfunding" al nostre país: Verkami està especialitzada en "projectes creatius i culturals", com les pioneres que es van estrenar als Estats Units ara fa tres anys. Des de la seva estrena, al desembre de 2010, més de 200 projectes han aconseguit el finançament necessari per tirar endavant gràcies a aquest espai.

El creador de Verkami explica que les plataformes nord-americanes que més èxit van tenir eren les que cercaven finançament per a aquesta mena de projectes; això, i el fet que ells mateixos fossin "grans consumidors de cultura" (els fills de Sala, a més, treballen en l'àmbit de l'audiovisual), els van fer optar en exclusiva per aquest món.

Sala remarca que el micromecenatge en projectes culturals no suposa només una revolució pel que fa a la creació, sinó també en el consum: "Els mecenes aporten uns diners, però no és a canvi de res: hi ha recompenses lligades al projecte segons la quantitat aportada, no es tracta d'una donació solidària sinó que es rep alguna cosa a canvi". Això suposa que el consumidor de cultura es converteix en un "actor directe", segons expliquen des de Verkami, ja que "no s'espera a veure què hi ha a la botiga de discos o a la cartellera de cinema, sinó que directament pot escollir quins projectes voldria que tiressin endavant".

Precisament, presentar uns números realistes és bàsic a l'hora de buscar finançament a través del micromecenatge cultural: i és que com explica Sala, s'usa un sistema de "tot o res". El creador o col·lectiu presenten un projecte i demanen la quantitat que creuen necessària per poder-lo tirar endavant: ara bé, si en els 40 dies que dura la campanya no s'ha assolit l'objectiu, es quedarà sense un cèntim.

Els mecenes usen un sistema d'autenticació web, a través del qual només es donen les dades bancàries però no es fa cap càrrec. Aquest només s'aplicarà si s'assoleix la quantitat que s'hagi demanat (que pot ser el total necessari per tirar endavant el projecte, o només una part si s'ha trobat finançament a través d'una altra via). Al final del procés, la satisfacció serà compartida: l'artista podrà desenvolupar la seva obra, mentre que els mecenes sabran que gràcies a la seva aportació han contribuït a mantenir una cultura lliure i deslligada del sistema de subvencions. Per no parlar de la recompensa que els esperarà quan el projecte, sigui el que sigui, s'hagi materialitzat.