El MNAC, el MACBA, el nou Museu Nacional d'Història de Catalunya i Museu Nacional de Ciències Nacionals passaran a vertebrar tots els museus del país per treballar conjuntament. Aquest és un dels punts fonamentals del pla de museus que ha presentat aquest dimecres el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. "L'objectiu és treballar plegats i no que hi hagi preeminència" d'uns museus sobre els altres, ha apuntat, al temps que ha destacat que els quatre museus centrals se'ls hi encarrega que cooperin amb la resta. Entre les mesures incloses al pla d'acció s'inclou l'elecció de la seu l'any 2014 del nou museu Nacional d'Història de Catalunya i s'ha fixat que la inauguració es porti a terme l'any 2019.

El director general de Patrimoni de la Generalitat, Joan Pluma, ha explicat que el pla de museus vol contribuir a l'esforç nacional de situar el patrimoni en una posició de major rellevància cultural i social i proposa, en aquest context, impulsar els museus nacionals com a vertebradors de la realitat museística del país, fomentar la cooperació entre institucions i agents públics i privats, crear nous recursos que facin els museus més eficients i impulsar la cooperació territorial.

El Departament de Cultura ha destacat que aquest sistema de futur passa pel que ha anomenat quatre grans constel·lacions: la del MNAC, la del MACBA, la del nou Museu Nacional d'Història de Catalunya i la de Ciències Naturals. Cadascun d'aquests vertebrarà en el seu si la xarxa de museus amb una divisió temàtica. El conseller Mascarell ha remarcat que aquests museus han de cooperar amb la resta i ha negat que això signifiqui que tenen preeminència els quatre museus sobre la resta.

Constel·lació MNAC

Al que ha anomenat constel·lació MNAC engloba els museus i altres elements del patrimoni cultural català que tenen com a eix comú l'art. L'encàrrec que se li reclama al MNAC és situar una fita d'un milió de visites a final de mandat i millorar el sistema de gestió tot incrementant els recursos propis i la despesa en activitat, i disposar d'un contracte programa a mitjans del 2012. De fet, es vol convertir el museu en el gran centre de referència de la història de l'art de Catalunya amb una col·lecció representativa de tots els períodes històrics fins l'actualitat.

Al centre de la constel·lació se situa el MNAC com a eix vertebrador de tres grups diferents de museus. El primer fa referència a museus amb obres del Romàntic, Gòtic i Barroc, entre els quals hi consten com a centres de referència Consorci de la Vall de Boi, el Museu d'Art de Girona (Md'A), el Museu Episcopal de Vic, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, i el Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal (SAM); mentre que als centres associats hi consta el Museu Diocesà de Tarragona. El segon grup són els centres que tenen a veure amb la contemporaneïtat, en el qual hi són com a centres de referència la Fundació Antoni Tàpies, el Museu Picasso, la Fundació Joan Miró i el Teatre-Museu Dalí i hi ha com a centres associats el Museu d'Art Jaume Morera, la Fundació Pau Casals, Museu d'Art de Sabadell, el Museu de l'Empordà, el Museu d'Art Modern de Tarragona i la Fundació Palau i Fabre. La tercera branca és la que fa referències als centres del segle XIX i Modernisme, en el qual el Museu de Montserrat, el Museu Cau Ferrat, Biblioteca Museu Víctor Balaguer i Museu Comarcal de la Garrotxa hi consten com a centres de referència. Mentre hi ha com a centres associats la Fundació Apel·les Fenosa, Museu Frederic Marès, el Museu de Valls, Museu d'Arts Decoratives i el Museu Tèxtil de la Indumentària.

Constel·lació nou Museu Nacional d'Història de Catalunya

La constel·lació nou Museu Nacional d'Història de Catalunya engloba els museus que tenen com a eix conductor la Història amb els centres de referència i associats a la Història; l'Arqueologia amb els seus centres de referència i centres associats; la Ciència i Tècnica amb els centres de referència i associats, i l'Etnologia amb els centres de referència i associats.

En la constel·lació nou Museu Nacional d'Història de Catalunya hi figuren quatre eixos: MAC, MNATEC, MHC i el MEB. Al MAC hi ha com a museus vertebradors el d'Empúries, el Comarcal de l'Urgell, de Badalona, d'Arqueologia de Tarragona i el Museu de Gavà i com a centres associats el Museu d'Ullastret, el Museu Arqueològic de Girona, Museu d'Olèrdola, el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, i el Museu de la Noguera. Pel que fa el MNATEC, els centres de referència són el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el Museu del Ferrocarril de Catalunya, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, el Museu Industrial del Ter i el Museu del Cinema; així com els centres associats són la Farga Palau de Ripoll, Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries, el Museu de la Tècnica de Manresa, el Museu del Ciment Asland de Castella de n'Hug, el Museu de les Mines de Cercs, el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia i el Museu de la Colònia Sedó d'Esparraguera.

Seguint amb el nou Museu Nacional d'Història de Catalunya, el tercer eix MEB inclou com a museus vertebradors al Museu de les Terres de l'Ebre, el Museu Etnològic del Montseny. La Gabella, Ecomuseu de les Valls d'Àneu, el Museu de la Vida Rural i el Museu de la Pesca; i com a centres associats el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, el Musèu dera Val d'Aran, Museu Etnogràfic de Ripoll, el Museu Etnològic de Barcelona, Can Quintana. Museu de la Mediterrània i Vinsem. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Pel que fa a l'eix MHC, hi consten com a museus vertebradors el Museu de Mataró, el Museu d'Història de la Ciutat de Girona, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu Comarcal de Cervera i el Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona; hi consten com a centres associats el Museu de Terrassa, el Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, Museu dels Jueus de Girona, Museu d'Història de Tarragona, Consorci COMEBE i el Museu de l'Exili de la Jonquera.

Constel·lació Museu Nacional de Ciències Naturals

La tercera constel·lació del Museu Nacional de Ciències Naturals engloba els museus i centres que tenen com a motiu conductor les ciències i el patrimoni natural, així com els espais naturals i protegits. Els centres de referències són el Museu de les Terres de l'Ebre, el de la Conca Dellà, Darder, Geològic del Seminari, Comarcal de la Garrotxa. Casa dels Volcans, d'Arenys de Mar, de Granollers, de l'Institut Català de Paleontologia. Els espais naturals protegits són Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Cadí Moixeró, Cap de Creus, Zona Volcànica de la Garrotxa, Delta de l'Ebre, Ports, Paratges Naturals d'Interès Nacional i Reserves: Poblet, Delta del Llobregat, Illes Medes i l'Alberea, Aiguamolls de l'Empordà, Montseny, Montserrat, Serral del Montsant i l'Alt Pirineu.

Constel·lació MACBA

La quarta constel·lació és la del MACBA que engloba els centres i espais de creació contemporània de Catalunya. Inclou la Filmoteca de Catalunya, el CCCB, els espais expositius contemporanis de Barcelona i la Xarxa d'Arts Visuals.

Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Per altra banda, Pluma ha desgranat els cinc eixos estratègics fixats en l'àrea de Patrimoni Cultural: gestionar el Patrimoni amb major eficiència amb la creació de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural (APC); fer del patrimoni un element competitiu i estratègic de creació de riquesa; elaborar polítiques de promoció que permetin als catalans descobrir la qualitat del seu patrimoni; definir un realitat global que expliqui el procés de constricció de Catalunya, la seva relació amb el país i comprensible pels ciutadans, i convertir el Patrimoni en eix de recerca i innovació. Aquesta agència se centrarà en la coordinació i producció de recursos i entre les seves funcions hi ha actuar per a conservar el Patrimoni, promoure el seu ús, documentar-lo, generar nous recursos i promoure els quatre museus centrals i vertebradors. Pel que fa al foment del patrocini, es volen destinar 3 milions d'euros.

Tarragona i la Tabacalera

Per altra banda i fent referència a Tarragona, Pluma ha afirmat que "és la ciutat declarada patrimoni mundial pel seu passat romà i, per tant, ha de ser l'espai on s'expliqui l'efecte de la romanització". "Tarragona ha de ser el gran museu romà del futur d'aquest país sigui de qui sigui", ha declarat. Pluma ha indicat que aquest projecte "se situa en un espai físic que és a la Tabacalera", una ubicació on també hi caben "moltes altres coses a part d'un museu d'Arqueologia. Hi caben tots els dipòsits de les col·leccions distribuïts en diferents llocs i que tenim la necessitat d'unificar en un sol espai". El document fixa l'any 2017 com la data perquè s'obri el nou museu a la Tabacalera.