La literatura és un anar i venir entre l'ahir i l'avui. Si a mi m'agrada llegir i -no és el cas, però com si ho fos- algun dia em passés pel cap d'escriure, els meus textos (narracions, ficcions poètiques, guions radiofònics) no sortirien del no-res. Per posar lletres sobre el paper, pouaria de la narrativa de Pla, que m'apassiona, de l'esplèndida poesia del profeta Isaïes, del món simbòlic de Cementiri de Sinera i de les Estances de Carles Riba. La literatura genera literatura i, conscientment o no, es projecta sobre els textos futurs.

El professor Xavier Pla és un home intel·ligent. Com a estudiós de la literatura catalana contemporània ha dignificat encara més les obres que ha editat. Com a professor, sap insinuar, aconsegueix suggerir, fa pensar. I malda per posar en relleu l'ofici d'escriptor real que hi ha darrere dels grans autors, sigui quina sigui la màscara rere la qual s'oculten.

S'esqueia, ara, de projectar un raig de llum sobre Joaquim Ruyra. El professor Xavier Pla s'ha servit d'una cita de Josep Pla per titular el llibre: "Quan apareix, davant dels meus ulls, el vaixell Tolstoi, no puc deixar-me de figurar la petita xalana que porta de remolc. Aquest remolc es diu Joaquim Ruyra". D'aquí, Joaquim Ruyra, el petit Tolstoi (Quatre estudis de recepció crítica), que pretén mostrar que, des de posicions estètiques ben diferents, Carner, Sagarra, Pla, Espriu i Mercè Rodoreda van llegir i utilitzar les narracions de Ruyra.

És un narrador potent, eficaç i seductor. A sobre, com un vestit perpetu, hi duu l'etiqueta de "modernista" i "decadentista". Com una baula especialment lluent o valuosa en la cadena de la literatura catalana, ha estat rebut i paït pels millors narradors de la postguerra. Fins a quin punt això és difícil de dir, tan complicat com si volguéssim pesar aire. D'aire, n'hi ha, i pesa, però no sabem quant. De Ruyra, a Carner n'hi ha, i a Sagarra, i a Pla, i a Espriu i a Rodoreda, però tampoc no sabem quant.

Una recomanació: llegeixin la presentació de Xavier Pla, que no deixa de ser el millor que hi ha al llibre. Després, corrin a buscar Marines i boscatges i La parada. Seguidament, cerquin als Homenots de Pla què s'hi diu sobre Ruyra. Més tard, deixin-se seduir per les narracions marineres de Joseph Conrad. Finalment, beguin a glops la poesia d'Espriu i passin una tarda sencera davant una novel·la de Rodoreda. I, si els queda temps i volen saber d'on ve tot plegat, consultin els quatre estudis de Joaquim Ruyra, el petit Tolstoi.