Per a Antonio Mingote, l'home que va fer de l'humor la lupa del segle XX, i que el somriure substituís als dards agres que tanquen les notícies, el seu treball era "raonar més enllà del raonable" i tenir "claredat de judici". Idees que parlen de la bonhomia d'aquest jocós intèrpret de la vida, una vida plena a la qual ahir va dir adéu l'humorista i humanista, mort als 93 anys d'edat, però sense faltar a la seva cita diària amb els lectors del diari ABC, on va treballar 59 anys fins ahir mateix.

Pobres, marqueses, burgeses, aristòcrates, nàufrags, toreros, polítics i un llarguíssim etcètera de personatges que ell va denominar amb peculiars noms eren protagonistes de les seves vinyetes, que sempre van ser un mirall en el qual es reflectia la societat espanyola.

D'aquí que, com ha escrit Forges, els seus dibuixos fossin "essencials per entendre l'esdevenidor recent d'Espanya".

Una vida dedicada al dibuix

Dibuixant, escriptor, acadèmic de la Llengua i fins i tot marquès de Daroca (un títol que li va concedir el Rei), Antonio Mingote, que va néixer a Sitges el 1919, tenia interès per tot i per tothom, i va començar dibuixant de manera autodidacta. Va veure la seva primera il·lustració en el suplement infantil del setmanari Blanco y Negro, amb 13 anys.

Va estudiar alguns anys a la Universitat de Filosofia i Lletres, però va ser a Madrid quan es va iniciar la seva verdadera carrera amb el llapis. Va començar-hi el 1946, al costat de Rafael Azcona i Carlos Clarimón, a La Codorniz.

Sempre s'ha considerat que l'humor de Mingote destil·lava surrealisme, i se l'ha emparentat amb els grans de l'època daurada de l'humor com Gómez de la Serna, Jardiel Poncela i Mihura.

Va fer cartells i fins i tot quadres a l'oli dels seus coneguts personatges; tot va quedar mostrat en una exposició que es va fer el 2003 per celebrar els 50 anys dels seus dibuixos a l'ABC.

Artista cervantí, amant de les Meninas i dels arbres, Mingote ja ha posat el seu darrer somriure a la vida. Avui serà incinerat al cementiri de l'Almudena "en la més estricta intimitat"; ahir, però, tothom qui ho va desitjar va poder-li dir adéu al lloc que estimava i del qual era "alcalde honorari", el madrileny Parc del Retiro, on es va instal·lar ahir una capella ardent que va rebre multitud de visites.