El periodista i fotògraf José Luis Vidal Coy exposa a Múrcia 40 fotos que segueixen el rastre de les aventures per Ciutat de Mèxic dels personatges principals de la novel·la de Roberto Bolaño Los detectives salvajes: el xilè Arturo Belano i el mexicà Ulisses Lima. Vidal Coy, veterà periodista de l'agència EFE a Madrid, el Caire, Alger, Teheran i Bagdad, a Diario 16, Geo i El Globo, diu que l'escriptor xilè va fer "una tergiversació toponímica conscient de cantines, cafès i perruqueries dubtosament recognoscibles "i que l'autor de les fotos va trobar després d'una àrdua recerca en la monumental guia de carrers Guia Roji.

Així, el que a la novel·la guanyadora del premi Herralde és el cafè Quito es diu en realitat La Havana, on abans que Belano i Lima es van reunir en realitat exiliats republicans espanyols i Fidel Castro i diversos dels seus col·laboradors abans del desembarcament a la costa cubana del iot Granma, previ al triomf de la revolució, assegura el fotògraf.

O la cantina Bucareli, al carrer del mateix nom, és en veritat cantina Cruce Veracruzano, on també fan escales els dos poetes del moviment que el desaparegut autor xilè anomena "realvisceralista" i que Vidal Coy entén que és en realitat el conegut com a infrarrealista , "que no va passar d'incipient quan el Bolaño poeta va arribar a Mèxic".

A través de les imatges, qui visita l'exposició passeja pels racons del nucli històric, per les colònies (barris) de la Condesa i Roma, pels carrers del Brasil, Uruguai, Bolívia i Colima, on hi ha la seu del PRD d'Andrés Manuel López Obrador i la casa de les germanes Fuente, personatges de la novel·la -o la glorieta Insurgentes.

Fetes amb la tècnica de desaturació, que deixa lleugers rastres de color sobre el blanc i negre, els qui miren les fotos de la mostra ¿Qué fue de García Madero?, el suposat líder dels realvisceralistes a què Belano i Lima segueixen la pista a la novel·la, troben rostisseries, botigues de mobles, llenceria o vestits de núvia, restaurants o locutoris d'internet.

També abunden en les imatges exposades a la galeria La Aurora, de Múrcia, els petits detalls de les cartes de menús en què se serveixen la cuina tipica com el consomé de gambeta, "consomé de camarón, quesadilla de cazón, filete en hoja santa, ceviche de pescado, mojama al gusto, taquitos de hueva de lisa o molcajete veracruzano".

Rètols com "Estacionar no es gratis. Se ponchan llantas" (es punxen rodes), tanques publicitàries, pintades com "El olvido es una dolorosa agonía", signada per Acción Poética al costat de l'anònima "Déjese llevar", o llistes de preus de compra de paper usat a pes esquitxen el recorregut de l'ull de Vidal Coy. El fotògraf segueix les petjades de personatges com Piel Divina, Cesárea Tinajero o Amadeo Salvatierra, que consumeix en el llibre un mai existent mescal Los Suicidas.

Curiosament, Vidal Coy no és el primer que fotografia els paisatges literaris de Bolaño. A finals de 2007, el fotògraf Siqui Sánchez i l'acadèmica Dunia Gras van seguir les rutes mexicanes marcades per l'escriptor xilè a les seves obres, i capturar en imatges per muntar una exposicó itinerant que es va veure a Blanes l'agost de 2010.