Set cartes inèdites de Carles Riba i una de Clementina Arderiu, la seva esposa, són l'origen d'Una nova llum: Carles Riba i la literatura grega moderna, el llibre amb el qual Eusebi Ayensa i Prat (Figueres, 1967) es va fer amb el 28è Premi d'Assaig Josep Vallverdú, i que ara publica Pagès Editors.

Aquestes cartes van ser localitzades a l'Arxiu Històric i Literari Grec (ELIA) d'Atenes, i estaven totes adreçades a la hispanista grega Júlia Iatridi. I a partir d'elles, el director de l'Institut Cervantes de la capital grega va intentar "esbrinar les causes i el vertader interès de Riba per les lletres neogregues al final de la seva vida". Per fer-ho, a més, Ayensa va comptar amb les dues mirades d'aquest epistolari, atès que també s'han pogut localitzar a l'Arxiu Nacional de Catalunya les cartes que la hispanista va adreçar a l'escriptor.

I és que, segons apunta el figuerenc, en el viatge que va emprendre Riba cap a Grècia a l'estiu de 1927 "la coneixença personal d'escriptors grecs moderns, com, al capdavall, de totes les facetes de la Grècia moderna, no semblava una prioritat". En canvi, al final de la seva vida escriuria a Julia Iatridi parlant del seu desig "ardent" de tornar a Grècia, i més que un viatge "de turisme arqueològic", en somiava un que suposés "contacte viu amb persones, amb el present viu de la meva Grècia eterna".

Kavafis, potent motor

Mogut per aquest enigma literari, Eusebi Ayensa ha elaborat un llibre estructurat en dues parts: la primera és la de l'estudi "pròpiament dit", segons que afirma, i que ha dividit en quatre seccions corresponents als quatre escriptors o gèneres literaris grecs dels quals Riba parla a les seves cartes. Aquests són la poesia popular, Nikos Kazantzakis, Iorgos Seferis i Konstandinos P. Kavafis. I és que, precisament, l'obra d'aquest darrer va ser la que millor va plasmar el nou interès de Riba per les lletres neogregues, amb la seva traducció al català de 66 dels seus poemes.

La segona part d'Una nova llum, d'altra banda, és l'edició anotada de les cartes que van enviar l'escriptor i la seva esposa a la hispanista grega, així com una selecció de les que ella va adreçar a la parella.

Amb aquest estudi, Ayensa es va fer amb el Vallverdú d'assaig dels Premis Literaris de Lleida, convocat per l'Ajuntament lleidatà i ?l'Institut d'Estudis Ilerdencs. En ?total, hi van concórrer 114 originals, dels quals 22 es van presentar al Josep Vallverdú, valorat en 9.000 euros. En l'edició del 2011, també van resultar guanyadors Amadeu Vidal, (premi de poesia Màrius Torres per Juny), i Miquel Àngel Vidal i Manuel Veiga, en narrativa.