L'Observatori del Sistema Universitari ha fet públic un informe que demostra que els estudiants universitaris catalans ja paguen el 21'38% del cost real de la carrera. Per això, Vera Sacristán, coordinadora de l'informe, assegura que l'augment de taxes del 66% previst pel nou decret-llei no caldria aplicar-se perquè ja s'està complint la forquilla que s'imposa. A més, Sacristán alerta que quan les universitats tinguin la comptabilitat analítica realitzada, els estudiants podrien pagar més del que diu la llei i s'obriria la porta a possibles reclamacions per part dels universitaris. L'informe conclou també que la universitat pública espanyola és la sisena més cara d'Europa.

Un càlcul amb la comptabilitat analítica que ha realitzat la Universitat Jaume I de Castelló assegura que actualment els seus alumnes paguen el 19'22% del cost real de la carrera, i la Universitat Autònoma de Barcelona ha assegurat que els seus estudiants assumeixen el 22'77% del cost. Per aquest motiu, Vera Sacristán ha posat en dubte la necessitat d'aplicar el decret-llei que permet ampliar fins al 25% (del 15% actual) el percentatge que paga l'alumne. Sacristán considera que si el decret presenta una forquilla d'entre el 15 i el 25%, Catalunya ja ho compleix.

Sacristán sosté que la comptabilitat analítica de les universitats, que haurà de ser realitat abans del 2015, es podria demostrar que "l'estudiant ha pagat més del que havia de pagar d'acord amb la llei'", i per tant, es generarien uns drets de reclamació. Sacristán ha advertit d'altres perills de l'augment de taxes com per exemple la incertesa que encara hi ha a l'hora d'aplicar aquest increment. Per Sacristán no es pot fer l'augment en funció del cost d'estudiant perquè aquest cost depèn del nombre d'alumnes per classe.

Pel que fa als màsters, per Sacristán l'inconvenient en màsters serà la diferència de preus en funció del tipus de màsters, que comportarà que tots aquells basats en innovació i recerca seran els més cars, i s'assumirà el risc de '"desincentivar la formació d'investigadors".

Segons l'estudi, les universitats catalanes són de les més cares de l'Estat, amb preus als Graus que oscil·len entre els 910 euros que pot costar una primera matrícula en estudis d'humanitats i ciències socials, i els 1.423 euros dels estudis en ciències de la salut, preus semblants a Madrid o Navarra. I és que des de l'Observatori també s'ha fet especial atenció a la gran diversitat de preus en funció dels estudis i de les comunitats autònomes, que pot augmentar arran d'aquest increment de preus.

L'Observatori ha presentat dades de la contribució dels preus públics al finançament de l'activitat docent del 2008-09, ja que són les últimes de què es disposen i ha assenyalat que a Catalunya s'aportava el 15'19% del cost, mentre que a Extremadura es ratllava el 30%. L'augment de taxes dels darrers anys, els nous pressupostos i l'actualització de l'IPC ha fet que a Catalunya s'arribi al 21'38%.

Segons les dades, l'Estat espanyol té el sisè sistema universitari més car d'Europa, i només té per davant Portugal, Holanda, Itàlia, Irlanda i el Regne Unit. A més, des de l'Observatori també s'ha destacat que el sistema de beques espanyol és dels més febles entre els països europeus i que no es pot comparar a països com, Bèlgica, França o Suïssa. Tanmateix, des de les dades de l'OCDE, l'Observatori assenyala que no hi ha correlació entre el model universitari i la riquesa del país, i tampoc entre el model escollit i la demografia de cada estat.