Tenia ganes de parlar Joan Batlle. Després de seguir per la premsa -alguns en directe- els fets que han convulsionat la UdG, l’exrector volia fer sentir la seva opinió. No és que ho manifestés així ni que demanés ser entrevistat, sinó que, vehement com ja era durant la seva etapa al capdavant de la UdG, no pot ni sap -ni probablement vulgui- dissimular, i davant d’algunes preguntes, especialment de les que fan referència a esdeveniments en què ha hagut d’intervenir la policia, es llança al galop.

Els estudiants universitaris, i no diguem les seves famílies, estan pertorbats per l’augment del preu de les taxes. Pot acabar afectant la qualitat de l’ensenyament?

Home, jo no crec que tingui massa impacte, tampoc no és una pujada tan forta. No, crec que no afectarà.

Celebro veure que segueix vostè tan optimista com sempre...

(Riu) Francament, penso que és clar que la pujada de taxes és un fet, però és que estem vivint en un món nou, tot s’ha apujat. Hem d’acceptar que les coses han canviat.

Anant una mica més enllà del que és la universitat: les retallades que estem patint a tots els àmbits no afectaran l’educació dels joves d’una manera o un altra?

M’ho pregunta a mi, que tinc 58 anys i quan anava a col·legi als anys 60 érem 40 0 50 alumnes a classe, i amb un sistema d’ensenyament que apreníem tant si volíem com si no. Per tant, la meva opinió és que les retallades no han d’afectar, perquè l’única cosa que afecta l’ensenyament és que el professor sigui dolent.

Així de fàcil?

Si el professor entra a l’aula, fa la seva classe i transmet el coneixement als alumnes, la feina ja està feta. I crec que la majoria de professors són bons, així que crec que l’impacte serà poc.

Els que semblen impermeables a les retallades són els cossos policials. Va veure com repartien generosament a dins de la UdG?

Miri, és que la universitat encara sembla un globus al marge de la societat. Jo era a dintre, i se sentia com hi havia gent que intentava tirar a terra una porta. Una porta que a més queda penjada en el buit, i per tant era perillós pels mateixos que la volien obrir. O sigui que... no ho sé... em penso que ha de tornar la calma i que la gent comenci a treballar una altra vegada...

(Ric) Perdoni, és que em recorda quan era rector, que sempre repetia que el que cal és posar-se a treballar.

És que és així. No pot ser que perdem el temps amb estupideses, mentre molts estudiants repeteixen convocatòries amb els impostos de tots i el professorat discuteix tonteries. Ja no és això, ara ja no ens ho podem permetre.

Però quan vostè era rector hauria donat també permís per què la policia actués a la UdG?

I tant. Sense cap dubte, a més. No només això, sinó que ja abans, davant del boicot a alguns consells de govern a la UdG, jo hauria cridat la policia sense dubtar. Ja n’hi ha prou de tonteries, prou problemes i maldecaps hi ha actualment, quan sembla que tot se’n va a fer punyetes, com perquè estiguem encara fent el burro i jugant a guàrdies i lladres.

Una de les coses que se’n va «a fer punyetes» són els estudis d’humanitats?

Condemnades les humanitats? No ho crec. Si per exemple vostè mira avui el món pot arribar a la conclusió que el més important és la informàtica i les comunicacions, però allò important de debò són els continguts. Segurament hi ha qui no veu més enllà i que creu que tot és informàtica... bé, és el seu problema, això no ho arreglarem pas. El cert és que la gent que es dedica als continguts té avui més feina que mai.

El que sí que és un fet és que molts universitaris acaben els estudis i no troben feina.

Algunes carreres hauran d’aturar les matrícules durant dos o tres anys fins que es desembussi una mica la nostra bombolla. A la universitat tambe n’hi ha, no només existeix la bombolla immobiliària. És evident que el món ha canviat, i s’hauran d’aplica mesures, i si en determinada àrea sobren molts llicenciats, potser s’haurà de posar en pràctica una moratòria de dos o tres anys. Quan una empresa fabrica un producte que no es ven, deixa de fabricar-lo.

També va haver-hi estudiants que es van tancar uns quants dies al rectorat en protesta per les taxes. Tenen raó de queixar-se?

No.

I punt?

Quants alumnes s’hi van tancar, al rectorat?

Mmmm, no ho sé, 20 o 30?

Bé, doncs tota la resta eren a classe, estudiant i treballant. O preparant exàmens. Aquests -posem-hi 50- es van tancar al rectorat senzillament perquè l’estructura els permet fer aquestes coses. Els altres, que són milers, estaven treballant, però d’aquests no se’n parla.

Home, ara no em digui com Aznar que els estudiants només s’han de dedicar a estudiar i prou...

He, he, no sigui tendenciós. Jo només he explicat que tret dels pocs que es van tancar al rectorat, la resta estava estudiant i treballant. Si s’haguessin tancat 5.000 estudiants al rectorat, li diria que passa alguna cosa seriosa.

És inevitable que un rector tingui problemes amb els estudiants? Recordo que Nadal i vostè també en van tenir alguns.

Jo no vaig tenir cap problema. L’endemà d’un petit conflicte vaig parlar amb ells i ja està.

Bé, anava a preguntar-li: un estudiant no ha de ser sempre inconformista?

Crec que sí, crec que és bo que l’estudiant reivindiqui. És bo que sigui la part crítica de la societat. Però home, ha ser una part crítica seriosa, no el que està passant ara. Jo tinc molts estudiants, amb els quals parlo, que són molt crítics amb aspectes del sistema actual. El que estem dient és una altra cosa, i li diré clar: es tracta de vint-i-cinc estudiants que permanentment estan organitzant conflictes. Això estaria arreglat si el límit en una assignatura fossin dues convocatòries.

El veig dur, Batlle.

És que hi ha gent al carrer que treballa molt- el flequer, la dependenta, etc- i paga impostos. I amb aquests impostos n’hi ha uns quants que poden repetir curs any rere any a preu públic. Dit d’una altra manera, han convertit la universitat en privada per a ells. És la seva universitat. Ja va essent hora de tenir una universitat pública de debò.

Vol dir que anima gaire a fer-s’hi en els estudis, un conseller que digui que el que han de fer els joves és anar a Londres a servir cafès?

(Sorprès) Qui ho ha dit això?

El conseller d’Ocupació i Empresa, Xavier Mena, fa uns mesos.

He, he, no ho sabia. Si realment va dir això, no hi puc pas estar d’acord. Seria una frase totalment desafortunada (riu).

En una entrevista que vaig realitzar a Pep Nadal, rector de la UdG abans que vostè, es queixava que hi haprofessors que no treballen gaire. Comparteix aquesta visió?

(Somriu i bufa) En general en aquest país no es treballa gaire. Però potser més que no treballar gaire, seria més precís dir que hi ha molts recursos desaprofitats.

I això com es tradueix a la universitat?

Dons que hi ha persones molt dinàmiques i d’altres que ho són menys. Si s’apliqués una filosofia d’empresa privada hi podria haver canvis certament importants en les estructures universitàries. Alguns professors diuen que «treballen a casa». Potser fan molta feina, però en una empresa privada tal vegada serien acomiadats. Però globalment treballem molt més del que transmetem a la ciutadania, i més de 40 hores segur...

Li preguntaré d’una altra manera: hauria de canviar el model tan funcionarial de la universitat?

Ja canviarà. El problema és que en aquest nostre país alguns partits polítics estan tan encarats cap a les seves pròpies estructures que quan hi ha un canvi de govern fotrien tothom al carrer per posar-hi els seus, si no fos que no poden fer-ho perquè són funcionaris. Per això en aquest país és tan perillós perdre la condició de funcionari. Acabarà havent-hi eros de funcionaris, i tant que sí.

També es posa en questió el model universitari català en general, en el sentit que potser és inviable que cada universitat imparteixi tots els estudis.

És possible, sí. Això seria una sola universitat, una mena de Universitat de Catalunya, amb les diverses facultats repartides pel territori. Segurament seria un model més raonable que l’actual i més barat. Fer això actualment és molt complicat, però potser ho forçarà la situació econòmica.

La crisi.

Res de crisi, jo no crec que això que estem vivint sigui cap crisi. És un món nou, sense fronteres, amb lliure circulació de persones i mercaderies, un model completament nou que ens obligarà a aprendre a conviure amb una competitivitat mai vista fins ara.

Segons vostè què és el millor que ha realitzat l’actual rectora de la UdG, Anna Maria Geli?

Home, està aguantant bé aquests moments tan difícils que estem vivint. També considero correcta la creació de la facultat de Medicina i seguir apostant pel parc científic. I anar aguantant l’estructura universitària en moments de molta conflictivitat. Conflictivitat provocada, això sí, per un excés de permissivitat.

Li haig de preguntar també què és el pitjor que ha fet.

Mmm, encara que se la critica pel contrari, en aquests moments està essent massa dialogant amb alguns sectors. No és moment d’anar discutint bestieses.