El fotoperidista Jean Ribière (Niort, 1922-Perpinyà,1989) va llegar a la seva mort un fons d'unes 120.000 imatges, unes 800 de les quals tenen per temàtica la causa catalana i republicana dels anys de l'exili al Perpinyà de la França ocupada, durant la Segona Guerra mundial i els anys posteriors. El Museu de la Memòria i de l'Exili de la Jonquera (MUME) va inaugurar ahir una exposició que treu a la llum una selecció de 110 imatges d'aquest fons, en la seva major part inèdit, i que posa de relleu la importància de la figura del violoncel·lista Pau Casals en la reorganització dels exiliats, que els primers anys vivien amb l'esperança ben viva que la victòria dels aliats contra els nazis comportaria l'automatica fi de l'Espanya franquista.

Avui sabem que no va ser així. Les esperances i les frustracions d'aquell món a l'exili es poden resseguir a l'exposició Pau Casals & el món de l'exili. Reportatges del fotoperiodista Jean Ribière (1944-1956), comissariada per l'historiador de l'art i gestor cultural rossellonès Eric Forcada, que es pot visitar al MUME fins l'11 de novembre, i possiblement després arribarà a Barcelona de la mà del Memorial Democràtic.

Jordi Font, director del MUME, afirma que aquesta és la presentació d'un fons fotogràfic gairebé desconegut a Catalunya que reflecteix la importància de Perpinyà "com a capital" de l'exili republicà i català. "Sempre es parla de Tolosa, però aquestes fotos evidencien la importància de Perpinyà a partir del 1944, després de l'alliberament de França" de l'ocupació alemanya, diu Pons.

Els refugiats polítics catalans es van relacionar intensament amb les autoritats franceses i tenien grans esperances d'enderrocar el règim de Franco amb l'ajuda de les potències internacionals. Aquí sorgeix el pes de Pau Casals, figura que va esforçar-se a donar a conèixer la causa catalana arreu del món. Era un moment de gran efervescència política. El 1946, França va decidir tancar la frontera en protesta per les execucions a Espanya.

A les fotos es veu Pau Casals envoltat de moltes figures històriques com Josep Irla, Rovira i Virgili, Puig Pujades, Josep Carner, Joan Alavedra i, entre altres, Juan Negrin.

El reportatge també documenta la importància de la vida pública dels exiliats i les seves activitats al carrer. A banda de ballades de sardanes, es veu una manifestació en la qual es calcula que van participar unes 15.000 persones contra el nomenament del primer cònsol franquista a Perpinyà. També hi ha una falla amb la figura de Franco a punt de cremar, possiblement creada per exiliats valencians. Però tota l'efervescència va passar a frustració quan es va anar fent evident que, amb l'entaulament de la guerra freda, els aliats ja no tenien cap necessitat d'intervenir en l'Espanya franquista, que poc a poc va passar a formar part del grup antisoviètic.

Davant aquesta nova circumstància, Pau Casals va canviar l'activisme polític pel cultural. El fons fotogràfic que mostra aquesta etapa de la història de Catalunya viscuda a Perpinyà "és riquíssim", segons Jordi Font, i hauria de formar part "del patrimoni col·lectiu d'aquest país".

L'exposicio està coorganitzada amb la Casa de la Generalitat de Perpinyà, l'Ajuntament de Prada de Conflent, el Festival Pablo Casals i el MUME. A més, compta amb la col·laboració del Memorial Democràtic i amb el suport de la Fundació Catalana d'Amics de la Unesco.