Carles Vidal ve del punk, i en la seva carrera en solitari com a Tom Hagan, tot i la marcada estètica pop dels seus temes, no l'abandona. El que sí fa és canviar-lo a través d'un experimental procés creatiu en el qual mostra una nova manera d'entendre'l, allunyat de la música estrident i la radicalitat. Un estil, el punk de Tom Hagan, diferent i propi fet per ell i per a ell. Ara ha iniciat una campanya de micromecenantge a través de la plataforma Verkami, per obtenir el finançament necessari per publicar el seu tercer treball.
¿Ja té nom el tercer àlbum?
Sí, però no l'anunciaré fins que no surti.
¿Per algun motiu en concret?
Perquè la gent es mengi el cap pensant què hi posaré.
A la teva pàgina web, esmentaves que és l'últim treball d'una trilogia. ¿És així?
Sí, serà l'últim disc de la trilogia de Carlitos després del meu primer disc Carlitos Buey i del segon, Carlitos Ferrocarril.
¿Trilogia en quin sentit?
Són 3 discs germans en tot. Pel que fa a format, disseny, tipus i nombre de cançons. L'única diferència és que a cada disc he anat millorant i treballant més en l'estudi, en les cançons i en mi mateix. Era un procés d'aprenentatge in crescendo però ja des del principi està pensat com un projecte de 3 àlbums.
¿Canvia l'estil musical d'un treball a l'altre?
No canvia. Seguiré amb cançons de fàcil escolta, pop, jugant amb les diferents estètiques del pop i en diferents idiomes, perquè sempre ho he anat fent així. El tipus de cançons que pots cantar amb una guitarra.
És molt curiós que cantis en tants idiomes com el català, el castellà l'italià, l'anglès o el portuguès...
Sí, les cançons em surten així quan les penso. Em vénen cantarelles i les paraules em vénen en una llengua, la que sigui, i deixo que surti. És millor fer-ho en un idioma que la gent entengui, és molt més proper i en directe s'agraeix perquè la gent està més receptiva. Però si surt en altres idiomes, que surti. Ja vaig lluitar molt amb mi mateix per aquest tema.
¿Els domines tots?
No en domino cap. Ni català, ni castellà. Dono unes coces al diccionari que al·lucines.
¿Com gestiones la creació, gravació i distribució dels teus temes?
Els temps han canviat i t'has de buscar la vida d'altres maneres. Amb el grups Without, Bikini Summer i Miau Miau tenia darrere una discogràfica i un mànager i ara he d'aprendre a autogestionar-me. Saber que he de tenir una bona web, un Myspace, que he d'aconseguir finançament d'altres maneres. Si no estàs a la xarxa, no existeixes.
¿També t'autogestiones el finançament?
El primer i el segon me'ls he finançat jo fent molts sacrificis econòmics i personals, com deixar d'anar d'Erasmus, tot i que compensa perquè hi ha una motivació artística darrere. Però ara, desprès de presentar el tercer disc i tot el que comporta, tancaré cicle i faré un descans per replantejar-me qui és Tom Hagan altre cop. Passarà temps abans no tregui un altre treball.
Per finançar el tercer àlbum decideixes, però, embarcar-te en l'opció del micromecenatge. ¿Per quin motiu?
El micromecenatge ja fa uns anys que s'estila i aquí, a Girona, el primer grup que recordo que ho va fer van ser els 100 Elephants, i partir de l'últim any s'ha posat molt de moda. És una manera de finançar la cultura en un moment en que està en hores molt baixes. Jo m'ho plantejo quan em dic: necessito treure aquest producte i si puc aconseguir els diners per finançiar-lo de la gent que hi està interessada, vol dir que el projecte és viable. No he de fer jo la inversió quedant-me sense calés, i ofereixes més que un disc. Ho fas més proper, la gent participa i aconsegueix un concert privat o entrades per als concerts. És com un joc i aconsegueixes que el teu projecte, més enllà de la música, sigui més teu. És una manera d'aconseguir finançament de manera digna i amb un punt de bellesa.
¿Quant pressupost necessites per poder completar el disc?
El disc em costarà al voltant de 4.000 euros. L'estudi, que és el més car, me l'he pagat jo. Però el que em faltava per poder publicar-lo és el que recapto amb el micromecenatge a través de Verkami. D'un termini de 40 dies, en queden 16 i ja porto 1.080 euros, dels 2.000 euros que em falten per poder editar les còpies.
I un cop ho aconsegueixis, què és el primer que faràs?
Enviar a tothom que ha col·laborat el disc en digital perquè el puguin tenir. I després el portaré a fàbrica per treure'l físicament i enviar-lo als mecenes que l'han fet possible. També faré els concerts privats amb la gent que ha col·laborat i publicitaré dates per als concerts a les sales.
En els teus dos primers àlbums vas comptar amb col·laboradors com Núria Mancebo (cantant de Nadies) o Miquel Brugués al piano. En aquest tercer, també?
Sí, però menys que en els altres. He treballat amb l'Òscar Martínez també de Without i Miau Miau, a la percussió i amb en Ricard Humet de Fi-asko a la guitarra espanyola. Tot dos formen els Sweet Lies, la banda que m'acompanya des de fa un any. També amb en Víctor Garcia, el bateria dels The New Raemon. La resta d'aquests disc l'he gravat tot jo.
¿Després de la teva trajectòria en grups de renom com Without o Miau Miau, et definiries com a cantant Punk?
Jo vinc del punk, per mi això és un disc de punk agafat a la meva manera i per mi el punk, més enllà de la radicalitat o de guitarres estridents, és també imaginació i fes-te a tu mateix i fes-ho com sàpigues. Per mi això és punk, una manera de veure'l.
Les teves lletres parlen en primera persona. ¿Són autobiogràfiques?
Es poden prendre com a personals. Parteixo d'experiències pròpies però sobretot es basa en una lletra que és una invenció sobre una història quotidiana que, tot i que sempre parlo en primera persona, tothom s'hi pot sentir identificat d'alguna manera. Jo sóc en Carles Vidal i el que canta és en Tom Hagan
¿Experimentes musicalment?
Sí, cada tema va per diferent camí jugant amb qüestions estètiques. No és tant experimentació de concepte com estètica. Jugar amb les diferents maneres de vestir una cançó.
L'últim àlbum de la trilogia, el més misteriós fins ara, l'estrenaràs en públic?
I tant! Serà cap al desembre, però el lloc i la data exactes ja se sabran més endavant també...
¿Per què el nom de Tom Hagan?
I per què no? Ho vaig treure del nom d'una marca de camises hawaianes i em va molar. Sona bé.
