El vehicle robotitzat Curiosity aterra avui a Mart per provar una nova estratègia de cara a trobar vida més enllà de la Terra, segons la NASA. El vehicle es va enlairar a bord d'un coet no tripulat Atles 5 el passat 26 de novembre i, al llarg d'aquests nou mesos, ha recorregut al voltant de 60 milions de quilòmetres.

Durant els propers dos anys, la nova missió de la NASA consistirà en una expedició geològica cap a un lloc enigmàtic anomenat Crater Gale, situat just al sud de l'equador marcià, a la Muntanya de Sharp. Els científics creuen que el cràter es va formar al voltant d'entre 3.500 i 3.800 milions d'anys enrere, quan Mart, la Terra i la resta dels planetes del sistema solar van ser bombardejats de manera freqüent per meteorits.

El tret més sorprenent de Gale no és la fossa que fa 154 quilòmetres d'ample al terra, sinó els més de 5 quilòmetres de runes acumulades al sòl del cràter, que van en augment.

Els científics creuen que la muntanya, situada al centre de la conca, està formada per restes de capes de sediments que una vegada van omplir el cràter.

Amb el temps, els sediments van ser arrossegats, deixant el que avui es coneix com a Muntanya Sharp, que els científics esperen que reveli la història geològica de Mart.

A més de les dades recopilades, el vehicle també espera recollir informació que ajudarà a preparar una futura missió tripulada al planeta vermell.

A les maniobres d'aterratge del Curiosity, hi participaran els dos satèl·lits de la NASA en òrbita a Mart ajudats de la sonda Mars Express, que monitoritzarà la trajectòria de descens i retransmetrà les dades de la sonda nord-americana Mars Science Laboratory (MSL), i de la xarxa d'estacions de seguiment de l'ESA.

La companyia Astrium Espanya també ha participat en la missió. A més, un equip d'investigadors del Centre d'Astrobiologia, un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), monitoritzaran en directe "els set minuts de pànic" o el moment del descens del rover Curiosity de la NASA a la superfície del planeta vermell.

En concret, l'instrument espanyol REMS (Rover Environmental Monitoring Station en anglès), una estació ambiental la construcció de la qual ha estat coordinada pel Centre d'Astrobiologia, serà l'encarregada d'avaluar les condicions ambientals de la zona d'exploració del "rover".

Desenvolupat pel Centre d'Astrobiologia (CAB, CSIC-INTA) en col·laboració amb l'empresa CRISA, és la primera vegada que Espanya posa un instrument sobre la superfície de Mart.