L´Horta Vella de l´Escala era una llacuna salobre en els temps gloriosos d´Empúries

Els arqueòlegs del Museu Arqueològic de Catalunya participen en una excavació prèvia a l'edificació de la zona

 
L´Horta Vella de l´Escala era una llacuna salobre en els temps gloriosos d´Empúries
L´Horta Vella de l´Escala era una llacuna salobre en els temps gloriosos d´Empúries  
 MULTIMÈDIA

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA UN TOTAL DE 21 CALES PER FER RECERCA ARQUEOLÒGICA s'han fet aquesta primavera als terrenys de l'Horta Vella de l'Escala abans d'edificar-hi.Detall de la vegetació conservada en un dels nivells de la torba corresponent a les antigues llacunes.Un dels sondejos de fins a cinc metres de profunditat realitzats a la zona.


Els terrenys de l'Horta Vella de l'Escala, avui un terraplè compacte i polsegós pendent d'edificar, eren en l'època gloriosa de l'Empúries grega i romana una llacuna salobre, amb una fauna i flora pròpia dels aiguamolls, que s'alimentava de l'aigua dolça d'un ramal del riu Ter però, en algunes èpoques de l'any, quan la pluja era intensa, rebia glopades d'aigua salada del mar. Aquesta és la conclusió d'una recerca duta a terme el passat mes de juny pels arqueòlegs del Museu d'Empúries, amb el suport dels geòlegs Ramon Julià, de l'Institut de Ciències de la Terra, Jaume Almera, del CSIC, a Barcelona, i Jordi Montaner, de l'empresa GeoServei de Girona.
Els terrenys de l'Horta Vella, on hi havia el mas del mateix nom, s'estenen des de la rotonda del Camp dels Pilans -la de la columna feta amb trencadís per l'artista Lluís Roura- fins a la gasolinera de l'entrada de l'Escala. Es tracta d'uns 15.000 m2 amb un permís de construcció que inclou un supermercat. Zona declarada l'any 2011 com a EPA (Espai de Protecció Arqueològica), per la seva proximitat al jaciment emporità, els arqueòlegs han fet les seves indagacions abans que hi entrin les màquines.
Pere Castanyer, arqueòleg del Museu d'Empúries, ha participat en l'obertura de 21 cales grans, de 10x3 metres i d'una fondària de fins a 5 metres. "No hem pogut documentar restes de construccions, però sí restes ceràmiques i restes de fauna i flora", ha explicat l'arqueòleg. "El més interessant ha estat que hem pogut establir l'evolució geomorfològica de tots aquests terrenys des d'un període que va del Bronze Final, uns 1.200 anys a.C., fins pràcticament l'actualitat". "En un primer moment, aquesta era una zona on hi desembocava un dels braços del Ter, formant una extensa platja a tocar d'una àrea de llacunes i maresmes. La troballa de ceràmiques en algunes de les capes geològiques del subsòl ha permès relacionar la seva formació amb els diferents moments històrics d'Empúries. Així, podem saber que en els segles V i IV aC, aquests terrenys eren una llacuna d'aigua salobre, que s'alimentava també de les aigües dolces d'un ramal del Ter. Amb el pas del temps, la connexió del riu cap al mar es va desdibuixar, de manera que als segles I-III dC s'havia convertit ja en una llacuna d'aigua dolça. El seu funcionament és comparable al que avui té la gola del Fluvià, a la veïna platja de Sant Pere Pescador", conclou Pere Castanyer.
A base de sedimentacions, els terrenys van anar emergint i la terra ferma va acabar per imposar-se a l'aiguamoll. Els últims segles, la llacuna va quedar pràcticament assecada i va esdevenir una zona de pastures semiinundades. Durant el segle XX, la gent del mas de l'Horta Vella hi engegava el bestiar.
Els arqueòlegs treballen amb la hipòtesi, no confirmada, que en època grega el curs principal del Ter ja no discorria per aquí, com en èpoques més remotes. Segons Castanyer, en època medieval i moderna, els homes van poder desviar la branca principal del Ter cap a l'Estartit perquè d'una manera natural el riu ja havia fet aquest camí, i cap al nord només quedaven branques menors del riu.
L'arqueòleg valora molt positivament les dades que es poden extreure de les diverses capes de torbes (restes vegetals en descomposició trobades durant els treballs), així com petxines i cargols, que permetran conèixer la vegetació i la fauna pròpia d'aquestes llacunes de l'Horta Vella. Els materials ara estan en estudi per determinar quines espècies són pròpies de les aigües dolces i quines volen aigües salades per sobreviure.

Universitat de Girona

Canal de sorteigs

sorteigs de la loteria i la travessa

Loteries i apostes

Consulta els resultats dels principals sorteigs de la loteria i la travessa.

Font:

 

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya