Un any més, cap universitat espanyola ha aconseguit figurar entre les dues-centes millors universitats del món, segons el rànquing de Shangai que s'elabora anualment. Entre els llocs 200 i 500 s'hi troben deu campus espanyols. En aquesta llista, de fins a 500 universitats, els Estats Units i el Regne Unit són els països amb major presència. Espanya, en conjunt, figura en el lloc 26è en la classificació per països.
Les institucions del país millor situades són l'Autònoma i la Complutense de Madrid, i la Universitat de Barcelona. Les tres se?gueixen en aquesta edició en la franja d'entre les 200 i les 300 millors, lluny del podi encapçalat per Harvard, per desè any consecutiu. De la seva banda, Stanford i l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) també han reeditat el segon i tercer lloc que van aconseguir el 2011.
Entre els llocs 300 i 400 s'hi troben l'Autònoma de Barcelona, la Politècnica de València, País Basc i València, que perd posicions respecte al 2011. I un tram per sota, entre les 400 - 500 millor considerades del món, hi figuren la Universitat de Granada, la Pompeu Fabra, la de Saragossa i la de Vigo. Aquesta última va aconseguir entrar al rànquing l'any passat i s'hi ha mantingut; no ha tingut tanta sort la de Santiago de Compostela, que n'ha caigut després d'haver-ne format part en els tres darrers anys de forma ininterrompuda.
Això sí, hi ha diverses universitats espanyoles que han aconseguit situar-se entre les posicions 100 i 150 pel que fa a la docència de certes matèries. Aquest és el cas de l'Autònoma de Barcelona, pel que fa a les Matemàtiques; la de Barcelona en Física i Químiques; i la Pompeu Fabra en Econòmiques. Un tram per sota, entre els llocs 151 - 200 s'hi situa de nou la UAB, també en Física i Químiques.
Supremacia anglosaxona
Sense cap mena de discussió, són les potències anglosaxones les que tornen a ser les que tenen una major presència en aquesta classificació mundial, amb 150 centres americans i 38 de britànics, mentre que Espanya és el 26è amb 11 institucions. Val a dir que amb l'entrada enguany de la Universitat de Belgrad, a Sèrbia, la llista de països presents al rànquing ascendeix a 43.
L'hegemonia anglosaxona a la llista de Shangai no es trenca fins a la vintena posició, que està ocupada per Tòquio, la primera de les universitat asiàtiques. L'Institut Tecnològic de Zurich, al lloc 23, lidera la presència europea, seguida per les franceses Paris Sud (al 37) i la Pierre et Marie Curie (42).
La Universitat de Jia Tong de Shangaix elabora cada any, des del 2003, la llista de les 500 millors institucions. L'equip d'experts només té en compte per a cada edició les dades d'un miler d'institucions acadèmiques, d'entre les 17.000 que hi ha a tot el món.
La classificació es basa fonamentalment en l'excel·lència investigadora, i es realitza a partir d'indicadors com el número d'antics alumnes i professors que han guanyat el premi Nobel, la quantitat d'investigadors amb alts índexs de citació en articles científics o la xifra dels que han publicat a Nature i Science.
Val a dir, però, que les veus crítiques amb el rànquing assenyalen a la primacia de l'activitat investigadora per damunt de la docent, i de la importància que es dóna a paràmetres com el tamany de la institució. D'altres experts assenyalen, però, que malgrat els defectes que hi pugui haver en els criteris qualificadors els primers llocs sempre estan ocupats per les millors universitats, i reivindiquen la necessitat de ser avaluats a partir d'aquest tipus d'informes.
La utilitat d'informes com el de Shangai ha anat en augment tant per a les pròpies universitats, a l'hora de conèixer les pròpies debilitats i fortaleses, com per a les institucions avaluadores i financeres. És per això que es considera de vital importància poder polir la seva elaboració; en els darrers temps, publicacions com The Economist The Wall Street Journal també han començat a fer rànquings de MBAs o d'escoles de negocis, encapçalats en aquest darrer cas precisament per l'ESADE barcelonina.
