QUI ÉS CRISTIÀ?

favors dels "valors" que pretenen construir la persona quasi perfecta, confonent aquesta aposta i l'esforç ètic que representa amb el ser cristià, m'he fet el propòsit de reflexionar-hi a fons, ni que sigui telegràficament. Ser cristià no significa ni pot significar creure's un mateix ni fer creure als altres que s'és una persona bona, educada, tolerant, altruista... Tampoc no consisteix a esforçar-se a construir una imatge social de persona afable, abnegada i -arribada l'ocasió- pietosa i complidora dels preceptes religiosos. Ni tampoc no es tracta de formar-se un bon caràcter, d'esdevenir equilibrat i raonable, de mantenir-se ferm en les adversitats i desgràcies i ser lluitador contra les injustícies. Fins i tot hom no es pot considerar cristià pel fet de ser solidari, just, compromès, servicial... Tot això és molt necessari, si voleu una obligació moral -no només del cristià- sinó una obligació fonamentada en l'ésser de la persona individual i social, i també -i amb escreix- del cristià. Però el cristianisme ni és obligatori ni té com a primera finalitat esdevenir bona persona, malgrat que el cristià ho acabi aconseguint en un grau suficient... en anys i malgrat si mateix. Amb tot això vull afirmar que sóc cristià per la "gràcia de Déu" i no per les "meves gràcies o valors". Perquè Déu m'ha estimat abans de "complir amb res". Certament que compta del tot amb la meva llibertat. Però no m'estima perquè "sóc bo", sinó perquè, sentint-me estimat, m'assembli a ell. El cristianisme és, avui com mai, una opció personal, una bogeria, una beneïda i sàvia bogeria, una mena d'atracció que condueix el cristià a Jesucrist: cap al coneixement, cap a l'admiració per la seva persona, vida i ensenyament. És una fascinació per Jesucrist i per estar-hi en comunicació i comunió, per sentir-se del seu cercle d'amics, per sentir-se estimat per ell. En definitiva, és una experiència que certament es transformarà en coherència de vida gràcies a la vida rebuda de Crist. En què consisteix aquesta experiència tan decisiva per al cristià? En quelcom tan decisiu com la comunicació o l'acte de posar-se en relació amb Déu i referir-ho tot a ell. S'aconsegueix amb la pregària, tant personal com comunitària, litúrgica o sacramental. El cristià -sigui a (...) (Extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).