Als anys 20, John Langdon, un periodista anglès, vingué a Catalunya, concretament a Sant Feliu de Guíxols, s'enamorà del lloc i s'hi quedà. També li plagueren molt les sardanes i el 1929, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona, escrigué el llibre: Dancing catalans, que fou traduït el 1978, al català pel seu fill Andreu.
Langdon Davies morí el 1971.
La seva esposa Patrícia, que segueix vivint a Sant Feliu, acaba de complir 90 anys i ha volgut oferir una ballada de sardanes a la seva memòria, que es portarà a terme el proper dijous dia 30, a les 7 de la tarda al passeig del mar amb la cobla La Principal de la Bisbal. Interpretaran les dues primeres sardanes dedicades a ell: Un Guixolenc més, de Jaume Cristau, estrenada el 30 d'abril de 2007 i Jovial d'Agustí Borgunyó, estrenada al camp de ca n'Alegre, del barri de Gràcia de Barcelona, el 1935.
Patricia, l'esposa de John Langdon era actriu i ballarina professional i va aconsellar a en John en alguns aspectes tècnics. També va ser la creadora d'una coreografia antifeixista basada en La Santa Espina. En aquesta, un pagès crucificat, té una aparició que li dóna una falç amb la qual destruirà els seus tres enemics: el feixisme, el militarisme i la superstició.
Medalla d'or, de la vila ?d'Amer a Joan parés
En la passada festa major de la vila d'Amer, s'oferí un homenatge, a l'instrumentista de tible, Joan Parés, fill de la població.
L'església del Monestir s'omplí completament per assistir a aquest especial acte d'homenatge. Antics companys músics, sardanistes de molts indrets de Catalunya i molts compatricis de l'instrumentista volgueren ésser presents en aquest acte d'enaltiment d'un dels millors intèrprets de tible en tota la història de la música de cobla.
Ignasi Pinyol fou el mantenidor i glossà la vida personal i musical d'en Joan, mentre s'emetia un audio-musical, amb música gravada per en Parés. La cobla Montgrins executà una sardana de tible al seu honor.
L'alcaldessa d'Amer, la senyora Alba Serra, lloà les virtuts i àdhuc vivències de Joan Parés i comunicà que se li concedia la Medalla d'Or de la Vila d'Amer.
Finalment, el mateix Joan Parés, visiblement emocionat, donà les gràcies a tots els assistents.
La jornada culminà a la plaça amb la interpretació de sardanes a cura de la cobla Montgrins.
Roser de lliurona
Aquests indret si bé, geogràficament pertany a l'Alta Garrotxa, roman dins el municipi d'Albanyà, a Alt Empordà, havia estat nucli rural de Bassegoda. Avui gairebé no hi viu ningú.
Malgrat la carència d'habitants, cada any, a finals d'agost celebren el seu Roser i a fe que enguany, si bé senzill, és de cabdal consideració.
A les 9 es celebrarà un bon esmorzar i a partir de les 10, començaran les sardanes amb la cobla Osona.
A la mitja part és llegirà el pregó que enguany farà Sílvia Oliveras Bassols, néta de Mercè de la Roca i tot seguit es farà un homenatge a Alfons Faig i Renart, conegut com "en Fonso de Lliurona". Nat a cal minaire el 28 de juliol de 1905 i mort el 30 desembre de 1996 , treballà de barber, pagès i carboner, però el seu renom prové de que durant molts anys per aquest poblets de la contrada hi anava a alegrar les festes amb l' acordió, a vegades acompanyat d'en Blanc de Beget que tocava el violí, ambdós considerats músics sense solfa.
A l'antic hostal de l'Arç es descobrirà una placa a la seva memòria i l'Orfeó de Sant Llorenç de Cerdans, de la comarca del Vallespir a la Catalunya Nord cantarà i estrenarà La sardana de Lliurona, escrita per en Fonso, a la qual Lluís Sintes i Mercadal hi ha posat lletra. D'aquesta sardana només hi consta la melodia, per tant cap cobla la pot tocar i esperem que s'instrumenti-hi i es pugui sentir a les audicions.
La festa continuarà amb la celebració de l'Eucaristia, que celebrarà el Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo.
Al voltant de les 2 del migdia es celebrarà un dinar de germanor, amb arròs, pollastre i botifarra i a les 5 de la tarda hi haurà un ball amb en Manelic de la Pera. Evidentment una festa ben reeixida.
