Els arqueòlegs han desenterrat set nous esquelets d'herbívors de fa 3,1 milions d'anys al jaciment del Camp dels Ninots. En concret, s'han trobat sis esquelets de bòvid, un de tapir i també restes d'un cavall, totes corresponents en plena època del pliocè.

L'excavació, que s'ha fet d'urgència per les obres d'un centre comercial que es construeix a l'indret, és rellevant per la gran quantitat de restes que, en pocs mesos, s'han posat al descobert. I és que, d'ençà que es va començar a excavar el jaciment -ja fa nou anys- fins ara, s'havien trobat nou esquelets. Com a anècdota, al mateix indret, els arqueòlegs també han trobat un esquelet humà de mitjans segle XIX. Es tracta d'un home de mitjana edat.

El jaciment del Camp dels Ninots ocupa una superfície de 30.000 metres quadrats. Els esquelets trobats pertanyen a bòvids (de l'espècie Alephis Tigneresi) i un de tapir (Tapirus Arvernensis). A més, també s'han trobat ossos aïllats d'un altre tapir i restes d'un cavall. Tots els animals van morir a l'indret ara fa 3,1 milions d'anys, en ple pliocè. Segons concreta l'arqueòleg i codirector de l'excavació, Bruno Gómez, aleshores a l'indret hi havia un llac, creat al cràter d'un antic volcà, que estava envoltat per una selva tropical.

Es creu que els animals van morir arran d'un fenomen catastròfic i espontani, com ara una emanació de gasos. El tipus de sediments -fangs i llots- i sobretot la composició de l'aigua, rica en sílice, que es dipositava sobre els ossos, ha estat el que ha permès que els esquelets es fossilitzessin i es conservessin intactes. Allò que fa excepcional aquestes darreres troballes és, precisament, la gran quantitat d'animals que s'han pogut desenterrar. Com explica Gómez, les campanyes periòdiques d'excavacions van començar l'any 2003 i, fins ara, s'havien trobat nou esquelets intactes (quatre de bòvids, tres de tapirs i dos de rinoceronts). "Ara, però, en només uns mesos, ja hem incrementat aquesta xifra amb set esquelets més, arribant fins a un total de setze", indica l'arqueòleg. Gómez afegeix que, precisament, les troballes converteixen el Camp dels Ninots en un "jaciment de la prehistòria únic a Europa". De fet, l'arqueòleg ja porta temps definint-lo com "la Pompeia del Pliocè".

Arran de la riquesa que s'amaga al subsòl del Camp dels Ninots, el codirector ja avança que s'ha decidit iniciar la tramitació perquè la Generalitat declari el jaciment Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Les restes dels grans animals prehistòrics, però, no són les úniques que han aparegut a l'indret on s'aixecarà el futur centre comercial. En aquest terreny, els arqueòlegs també hi van trobar un esquelet humà sencer. L'estudi de carboni 14, però, ha revelat que no es tracta d'un avantpassat prehistòric, sinó d'un home d'entre 30 i 40 anys que va morir a mitjans del segle XIX, possiblement durant la ?Guerra del Francès.