El Palau de la Generalitat va ser ahir l'escenari de la commemoració del centenari de la publicació de la Gramática de la lengua catalana, de Pompeu Fabra, considerada el primer pas per fer del català una llengua moderna seguint criteris científics. En el mateix acte es va presentar el 8è volum de les Obres completes, que recull la correspondència de Fabra amb diverses personalitats. A l'acte commemoratiu hi van participar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner. Pompeu Fabra va escriure el 1912 la seva gramàtica, que té com a precedents l'Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898). La gramàtica del 1912 és una obra de referència pel caràcter descriptiu de la llengua i per les abundants referències a les varietats dialectals.
El 8è volum de les Obres completes recull la correspondència de Pompeu Fabra entre el 1902 i el 1948, l'any de la seva mort. Aquests materials eren de molt difícil consulta i en algun cas són inèdits. La feina de compilació ha anat a càrrec de Jordi Manent.
El volum recull 516 cartes, 400 de les quals les va escriure el mateix Pompeu Fabra, i 116 són de personalitats de la seva època, com Joaquim Casas-Carbó, Jaume Massó i Torrents, Miquel de Garganta, Antoni Maria Alcover, Josep Pous i Pagès i Joan Coromines, entre d'altres. La temàtica de la correspondència se centra en bona part en el debat sobre aspectes lingüístics i constitueix una bona aportació al coneixement de l'evolució sociolingüística i històrica del català durant la primera meitat del segle XX. Destaca també les cartes que parlen de les vivències de Pompeu Fabra a l'exili.
El volum inclou el Curs de llengua catalana per correspondència, que es va fer l'any 1948 per mitjà de trameses successives a 247 alumnes inscrits d'arreu del món.
La publicació de les Obres completes de Fabra és el resultat d'un projecte de recerca de la Generalitat, el Govern de les Illes Balears i l'Institut d'Estudis Catalans. El projecte científic va ser elaborat per Joan Solà i per l'especialista en l'obra de Fabra, Jordi Mir, en col·laboració amb 22 especialistes.
