L'exploració de les ciutats, dels seus habitants i dels seus futurs, a partir d'una personalíssima combinació de llenguatge audiovisual, artístic i cinematogràfic que juga amb els límits del documental i la ficció: aquest és l'objectiu d'Entusiasme, la nova exposició del Bòlit - Sant Nicolau que es pot veure des d'ahir, de la mà de l'artista i cineasta Claudio Zulian.

Com apunta la directora del Centre d'Art Contemporani de Girona, Rosa Pera, "descriure Entusiasme no és fàcil, ja que la reclama la implicació directa, com el compromís és necessari en tot raonament". En aquesta producció del Bòlit, que es pot veure contextualitzada amb anteriors treballs del creador italià, s'estableixen diversos diàlegs: entre llenguatges (audiovisual i escènic), gèneres (documental i teatre), o entre artista i públic.

Concretament, en aquesta peça Zulian "mostra els fruits d'una exploració compartida entre ciutadans autòctons i nouvinguts", que s'ha fet a Salt però que s'insereix en un procés d'investigació desenvolupat des de fa més d'una dècada pel creador. Arran de la participació de diversos veïns de Salt, s'ha agafat aquesta com a punt de partida per establir una conversa fructífera entorn els anhels de la ciutat del futur, i dels somnis dels seus habitants. I és que precisament això, els somnis, són un dels conceptes que més atrau el creador: si va existir el somni americà i el somni europeu, en moments de crisi com l'actual cal replantejar-se on és avui dia el somni.

Tres instal·lacions anteriors

A banda d'Entusiasme, a la cripta de Sant Nicolau s'hi poden veure d'altres projectes de Claudio Zulian. El primer d'ells és 2031/2111 (2011), una vídeoinstal·lació realitzada en un poblet d'Osca on a partir de converses amb diversos dels seus habitants s'explora la vida i el destí que s'imaginen. Arrecifes (2002) se submergeix en les constel·lacions d'imatges dels habitants de tres barris de Lanzarote (Argana Alta i Baixa, i San Francisco Javier), centrant-se en una narració audiovisual a partir de les reflexions dels illencs; i finalment, L'Avenir (2004), rodat en blanc i negre a Meurchin, a França, ofereix un retrat col·lectiu d'un poble de passat miner, mostrant les inquietuds dels seus habitants per un futur incert.