El periodista Emili Casademont i Comas va morir ahir a Figueres a l'edat de 76 anys. Nascut a Girona el 15 de febrer de 1936, residia des que es va casar a Figueres, però la seva llarga i dilatada trajectòria periodística el va portar a viatjar per tot el món, i fins i tot a establir-se durant uns anys al Marroc. El que era el col·laborador més antic de Diari de Girona va publicar el seu primer article a Los Sitios l'octubre de 1956, Las 'petjades' de San Narciso, i fins diumenge passat s'ha pogut veure la seva col·laboració, sovint sobre temes d'història de Catalunya o sobre personatges rellevants.

Casademont va ser ingressat aquesta setmana en un centre clínic de la capital empordanesa afectat per una anèmia que en principi no havia de tenir més conseqüències, però es va complicar fatalment, van informar fonts familiars.

"Als 10 anys, mentre els companys jugaven a futbol, jo llegia La Vanguardia. Als 12, cada nit preparava un diari a mà que l'endemà repartia a classe". Ho explicava en una entrevista al Diari de Girona l'any 2000. I és que com ell mateix admetia, "això del periodisme sempre ho he portat a la sang". Tot i que estava jubilat, continuava actiu. Diàriament buscava la informació gairebé de matinada a les edicions digitals dels mitjans d'informació. La llegendària Santa Caterina és el títol de l'article de diumenge passat, el darrer.

Inicis a la ràdio

La seva carrera periodística va començar a la ràdio als anys cinquanta. Aquesta faceta de radiofonista li va valer, molts anys després, el 1999 el premi Mosca Galena de la demarcació gironina del Col·legi de Periodistes, que va rebre exequo amb Francina Boris.

Immediatament després dels inicis a la ràdio va començar una de les etapes més intenses: l'estada a països àrabs, al Marroc i Algèria. Va ser enviat l'any 1957 amb l'última lleva a fer el servei militar al Marroc. El Diariode África, a Tetuan, va oferir-li feina. Segons relatava, allò li va permetre conèixer bé Mohamed V i el fill Hassan II amb qui assegurava haver tingut amistat. "Estava admirat perquè jo parlava àrab força correctament. Fins i tot li recitava versicles de l'Alcorà". Va treballar a altres mitjans com África Deportiva i va oferir una visió d'aquest país a la resta del món durant cinc anys, de 1958 a 1962 en el procés d'independència del Marroc. Va viure conflictes com la independència d'Algèria respecte de França. Va ser col·laborador de l'agència Reuters.

Primera emissió en català

L'any 1962 va retornar a Girona, on va començar un programa informatiu diari a Ràdio Girona dedicat a la Costa Brava. En la seva trajectòria destaca el pas per Ràdio Popular de Figueres, on l'1 de novembre de 1965 va fer la primera emissió diària en català de la Radiodifusió Espanyola després d'acabar la guerra. Es tractava d'un programa a Ràdio Popular de Figueres el 1965.

El periodisme el va portar els anys següents a treballar per nombroses agència com Europa Press, Efe, Mencehta, Logos, Adi, i a diaris com El Correo Catalan, Ya, Avui, Mundo Diario, Hojas del Lunes, Le Depêche du Midi, MarcaEl Mundo Deportivo, a banda també de Los Sitios i ara al Diari de Girona. Casademont va tenir una especial relació amb Salvador Dalí, de qui guardava un dibuix amb el cognom Casademont: casa, un mont i al mig va la paraula "Sade", en referència al marquès de Sade.

Emili Casademont va dirigir el bisetmanari 9 País (1977-79), que va durar dos anys, i que després derivaria en el setmanari Hora Nova del que va ser sotsdirector fins que es va jubilar.

Emili Casademont, casat i amb dos fills, va saber adaptar-se als canvis de la professió periodística i amb 64 anys va llicenciar-se en Ciències de la Comunicació Audiovisual per la UAB. Era un amant de la premsa de paper però de seguida va ser present a la xarxa amb un bloc, amb la darrera entrada el 23 de novembre. La Generalitat el va reconèixer com a pioner de la ràdio en català de la postguerra.