La monja carmelita Montserrat Rius, que va cuidar dels assumptes domèstics del genial arquitecte Antoni Gaudí quan aquest residia a la casa que tenia al Parc ?Güell de Barcelona, i que està considerada com l'últim testimoni que el va conèixer, va morir a la capital catalana a l'edat de 102 anys.

La mare Maria, neboda de la carmelita morta i també monja, va explicar ahir que la germana Montserrat Rius Camps va morir el passat dia 15 d'aquest mes en el convent de la comunitat carmelita de Sant Josep del barri barceloní d'Horta.

Des de 1924, quan tenia 14 anys, Montserrat Rius i la seva germana Maria, set anys més gran i també monja carmelita, van estar al servei de Gaudí. Van estar treballant sota les ordres de l'arquitecte de Reus fins a la seva mort el 1926, així com de la seva neboda, que va morir molt jove a causa de la tuberculosi, i ho van fer tant a la torre del Parc Güell, on residia, com al mateix taller de la Sagrada Família.

La relació entre l'arquitecte de la Sagrada Família i les carmelites es va establir gràcies a la indicació del mecenes de Gaudí, Eusebi Güell, que confiava en aquest orde religiós per cuidar els obrers i els seus familiars malalts de la Colònia Güell.

És per això que quan va necessitar algú per tenir cura de les seves tasques domèstiques, el creador modernista va recórrer a la comunitat carmelita de Sant Josep.

Allà, la mare superiora Rosa Ojeda va pensar en la monja Maria Rius, que llavors tenia 21 anys i que se'n va endur amb ella la seva germana Montserrat, que l'ajudava a fer les tasques domèstiques i rentar la roba un cop per setmana.

Les germanes van cuidar d'Antoni Gaudí i de casa seva fins que l'arquitecte va morir atropellat per un tramvia l'any 1926.

La monja carmelita (1910-2012) era, fins ara, l'únic testimoni viu d'Antoni Gaudí, i era dipositària d'unes vivències que es van plasmar en un petit llibre d'unes vint pàgines titulat Recordant Gaudí, de l'escriptora Marta Masdeu, i que va ser publicat per l'Editorial Calvet.

Al llibre, Rius assegurava que el tracte que rebien ella i la seva germana per part de l'arquitecte era especialment cordial, alhora que els agraïa la feina feta.

Assegurava la monja, a més, que Gaudí buscava la comunicació amb Déu permanentment. Al llibre explica que quan sortia de casa als matins, s'aturava davant d'una petita capella amb una imatge de Sant Antoni que hi havia al complex del Parc Güell. Es treia el barret, es santificava i resava una oració per dirigir-se després a sentir missa a l'església de Sant Felip Neri, a tocar de la catedral de Barcelona, i després se n'anava a treballar a les obres del temple expiatori de la Sagrada Família.

Testimoni de la beatificació

D'una altra banda, Montserrat Rius va ser un dels cinc testimonis que van conèixer Gaudí i que van explicar els seus records al tribunal de la causa de beatificació de l'arquitecte. Davant d'aquest tribunal, la monja carmelita va assegurar que Gaudí "era un santet, amb una gran humilitat, molt religiós i amb un esperit de pobresa extraordinari".

Segons Rius, el procés de glorificació "seria una bona manera de donar-lo a conèixer i fer que sorgissin imitadors. Allà on anés ?portava Jesús amb ell, amb la seva forma de ser i les seves obres". Gaudí demostrava "amb els seus actes i el seu treball que era un sant. Mai es queixava de ningú. Si l'ajudaven li semblava bé, però si no, ell ?mateix feia tot el que fes falta. Tot i que evidentment havia de manar, es comportava com un treballador més", explicava la monja.