Les restes mortals de Moisès Broggi reposaran al cementiri del Port de la Selva, prop del mar i prop de la muntanya, prop dels arbres i prop de la gent que més s'estimava. Segons va explicar ahir l'alcalde de la vila, Josep Maria Cervera, el doctor Broggi "es desfeia en elogis pel paisatge i per la gent del Port de la Selva".
El metge, centenari, va morir la matinada de dilluns als 104 anys a Barcelona, després d'haver-se convertit en un mestre de generacions de cirurgians i haver encapçalat la llista d'ERC al Senat a les eleccions espanyoles del 2011.
La vetlla del metge centenari es va obrir ahir al tanatori de les Corts de Barcelona, on se celebrarà la cerimònia del seu funeral a dos quarts d'onze del matí d'aquest dimecres. Les restes mortals seran tot segui traslladades al Port de la Selva, on rebran sepultura, es calcula que entre la una i les dues del migdia.
L'alcalde Josep Maria Cervera, que ahir va assistir a la vetlla a Barcelona, va recordar el compromís de servei que tenia Broggi amb els veïns del poble, on el cirurgià centenari tenia la seva segona residència i on havia estiuejat els darrers 65 anys. "Era habitual que tot i estant de vacances, si algú tenia un contratemps, Broggi sempre tenia una resposta ", va dir Cervera.
Fill adoptiu
L'any 2008, quan va complir 100 anys, Broggi va ser declarat fill adoptiu del Port de la Selva en reconeixement de la seva "estimació" per la localitat, i se li va dedicar el carrer que entra al municipi venint de Cadaqués. Quan el va conèixer, l'alcalde va quedar "encisat per la seva capacitat de transmetre saviesa amb molta senzillesa".
Cervera va explicar que segurament Broggi havia decidit estiuejar al Port de la Selva perquè la seva dona, Angelina Trias, n'era descendent i, com a curiositat, l'avi d'ella havia estat metge del poble. Segons Cervera (CiU), el cirurgià centenari "donava servei a les persones".
Broggi havia estudiat medicina a la Universitat de Barcelona (UB), on es va llicenciar el 1931 sota la direcció d'August Pi i Sunyer i de Joan Trias i Pujol. Durant la Guerra Civil espanyola, es va implicar en l'equip mèdic de les Brigades Internacionals. Interessat per la cultura i l'humanisme, va ser un dels fundadors de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear, i ja el 1980 es va convertir en president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Creu de Sant Jordi, va escriure les seves memòries en dos volums: Memòries d'un cirurgià i Anys de plenitud: en el primer relata la seva infància, el seu pas per la universitat i com es va convertir en cirurgià de l'Hospital Clínic de Barcelona ?durant la II República i la Guerra ?Civil.
