Sembla que s´ha convertit en una moda, el temps dirà si temporal o de llarga durada. Duets formats per noi i noia que fabriquen cançons a base de ritmes electrònics suaus, de tall obscur i que llisquen amb una seductora veu femenina, aplicant les sincronitzades fórmules del dream pop, amb major o menor encert. Eleanore Everdell i Jason Friedman van despuntar fa un parell d´anys amb el seu brillant debut, l´homònim The Hundred In the Hands (2010), un disc eloqüent amb joies com Killing It, Young aren´t young, Dead Ending o Dressed In Dresden. Amb Red Night, el duet de Brooklyn es despenja una mica dels seus orígens i s´endinsa en un terreny més fosc i enigmàtic, que tot i que segueix incorporant la major part dels elements utilitzats en el primer disc, acaba convertint-se en una perillosa travessa pel desert, amb constants alts i baixos, amb alguns oasis que acaben desfent-se sense més (Come with me, Stay the night) i, tanmateix, amb algun detall de qualitat emocional (Keep it low, Faded). És recomanable escoltar-lo un parell o tres de vegades abans de dictaminar res, però The Hundred in the Hands semblen haver perdut pistonada, originalitat, o frescor. Potser, això també cal dir-ho, perquè el seu segon àlbum no aconsegueix assolir el nivell del primer, ni de lluny, tot i ser correcte.