M'hauria agradat trobar, aquests dies, en algun diari seriós, un resum ben fet del discurs de Benet XVI, de la Missa de mitjanit de Nadal ?d'en?guany. En un temps en què es busquen els millors caps per resoldre els grans problemes humans, amb tota la seva corrua de misèries amuntegades, destructores de la persona, tenir la sort de trobar-se amb un pensador que arriba al fons de l'estructura humana, que permet de conèixer les lleis que governen el funcionament de l'home, que ofereix, amb verosimilitud, una vertadera teràpia per reconstruir els nostres ossos accidentats, no és valorat pels mitjans, potser perquè els mitjans no valoren l'home, o perquè saben que l'home no s'interessa massa pel que diu el Papa. L'homilia de Nadal té un inici que fa pensar en el nostre gran Bisbe Torras i Bages. Parteix de la bellesa del text evangèlic sobre el Naixement de Jesús, per relacionar-la amb la veritat, citant una definició de Plató: "La bellesa és la resplendor de la veritat". "No havien trobat lloc a l'hostal", diu Sant Lluc. El drama de la nostra societat descrit pel Papa és, precisament, aquest: el pensament de la cultura actual no tolera la idea de Déu. "La hipòtesi Déu és superflua". No tenim lloc per a Ell. S'ha intentat treure'l de tot arreu. Només hi cabem nosaltres sols. Únics ocupants del nostre pensar i del nostre estimar. Estem plens de nosaltres mateixos. No queda lloc per a Déu i, amb consequència, tampoc n'hi ha per als altres. Sense Déu l'única perspectiva que ens queda són interessos materials personals. Només hi ha una solució: la que demanava Sant Pau en la seva carta als Romans: "Transformeu-vos per la renovació de la ment". "El gran problema de la nostra cultura és, diu el Papa, obrir el nostre intel·lecte". Benet XVI diu: "Convertir-se és arribar a les profunditats de la nostra relació amb la realitat". Torras i Bages deia: "El trobament de la veritat és el major goig possible de la criatura racional".
