El bisbe català Pere Casaldàliga ha tornat a casa seva a l'aldea de Sao Félix do Araguaia, a l'interior del Brasil, malgrat que "el clima d'amenaces" que el va obligar a abandonar-la l'any passat encara persisteix, van declarar ahir fonts d'una organització indigenista. "Hi ha tensió i el clima d'amenaces continua, però la policia està atenta", va comentar un portaveu del Consell Indigenista Missioner (CIMI), una organització vinculada a l'Episcopat brasiler, que va aclarir que el religiós català no compta amb protecció especial.

El portaveu va explicar que Casaldàliga, de 84 anys i malalt d'Alzheimer, "està tranquil", en bon estat i que va tornar a Sao Félix do Araguaia el passat 29 de desembre, després d'haver passat gairebé un mes refugiat a casa d'amics, en un lloc no precisat i distant uns 1.000 quilòmetres d'aquesta aldea.

El bisbe va decidir abandonar el seu domicili després que les amenaces que rep des de fa anys pel seu compromís amb els indis de la zona van intensificar durant el novembre passat.

Aquestes noves amenaces van seguir a la decisió d'un tribunal que va fallar a favor dels indis Xavante en un procés per la propietat d'unes terres pròximes a Sao Félix do Araguaia iniciat per uns hisendats de la zona.

Els Xavante han comptat des de fa més de dues dècades amb el suport i solidaritat de Casaldàliga, qui va arribar el 1968 a aquest remot racó de l'estat de Mato Grosso, en el qual no ha deixat de residir des d'aleshores.

El passat 17 de desembre, la presidenta brasilera, Dilma Rousseff, li va atorgar al bisbe espa?nyol una condecoració especial per la seva labor a favor dels drets humans, que es va unir a desenes de reconeixements similars i que no va poder rebre personalment ja es trobava amagat i sota protecció policial.

Teoria de l'Alliberament

Casadàliga, nascut a Catalunya, va arribar a l'Amazònia brasilera el 1968, després d'haver passat set anys com a missioner a Guinea Equatorial. Al Mato Grosso va abraçar la Teologia de l'Alliberament, una corrent nascuda en els moviments de base de l'Església catòlica del Brasil, que després es va expandir per la resta de l'Amèrica Llatina i va ser condemnada pel Vaticà, que identificava certs principis "marxistes" en els seus postulats.