El món de la moda nupcial vaperdre ahir un dels seus màxims exponents, el dissenyador Manuel Mota, de 46 anys, director creatiu de la firma Pronovias, la vida del qual va estar sempre enfocada a crear vestits que realcessin la bellesa femenina i que afavorissin al màxim cada tipus de dona. Algunes informacions apunten que Mota va ser trobat mort en uns lavabos d'un centre d'atenció primària de Sitges i que hauria deixat algunes notes de comiat. Els Mossos van concloure que no hi havia indicis de criminalitat en la mort del dissenyador i van donar per acabada així la investigació que van obrir arran de la troballa del seu cadàver.
Nascut el 9 de juliol de 1966 a Tarragona, però resident a Barcelona, ciutat per la qual sentia passió, Mota es va decantar pel disseny davant de l'arquitectura, una altra de les seves passions, a causa del "deliciós vestuari" que va veure en la pel·lícula My fair lady, protagonitzada per Audrey Hepburn, i que li va canviar la vida.
El 1990 i després d'estudiar disseny tèxtil a IADE (Institució Artística d'Ensenyament) de Madrid va tenir l'oportunitat de començar a treballar al Grup Pronovias, en què feia 23 anys que treballava com a director creatiu. Pioner a l'hora d'adaptar els vestits de núvia a les últimes tendències, incorporant a cada vestit innovadores línies i conceptes, va llançar la seva primera col·lecció exclusiva per a Pronovias el 2008 en una època en què va tractar a les passarel·les amb Valentino, "un referent a seguir", segons les seves paraules.
En el seu afany per afavorir la dona, Mota construïa els seus dissenys des de dins del cos femení, mitjançant la superposició de suaus cotilles invisibles que sustentaven la peça final. Els seus dissenys eren sempre senzills, funcionals i femenins, tres conceptes que es resumeixen a la perfecció en el "vestit camiser", una peça ja imprescindible a totes les seves col·leccions.
En els seus vestits de núvia mai no renunciava a la confluència d'estils, ni als detalls i materials exquisits, amb especial predilecció pel rebrodé i l'encaix francès més delicat.
