Esports

Centenari del naixement de l´empordanès Lluís Buscarons i Pastells

Un dels millors intèrprets de flabiol de la música de cobla

 
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.  diari de girona

Aquest mes de febrer farà 100 anys que nasqué a la població de Castelló d'Empúries, Lluís Buscarons i Pastells, concretament el 28 de febrer, i havia de ser músic i a fe de Déu que en fou, i un dels millors intèrprets de flabiol de tota la història de la música de cobla.
Buscarons, era un home amable, senzill, elegant, lliurat a la música, a la qual dedicà tota la seva vida.
Tingué la sort d'esser el nét del popular Baldomer Pastells i Ribera, conegut com "l'avi Rau" que conjuntament amb Joan Masó foren els capdavanters de l'Escola de Música de Castelló d'Empúries d'Antoni Agramont (Castelló d'Empúries 1851-1906) el fundador, que està funcionant des del segle XIX i actualment en plena activitat, just en aquest 2013 hi ha tres cobles juvenils a la població: Els Rossinyolets, Empordanesa i Castellonina.

Estudiar amb l'avi
Buscarons, doncs, pogué estudiar amb el seu avi. Ben aviat el trobarem, com a executant de cobla. Aquesta fou Els Rossinyolets, que és funda el 1924. Tenia 13 anys i naturalment estava formada per nois que eren alumnes de l'Escola de Música. Una de les primeres actuacions que féu la cobla fou a la població occitana de Beziers i allà l'alcalde, el maire, els obsequià amb una estàtua de bronze com a reconeixement de la seva admirable actuació. Lluís Buscarons visqué molts anys a Girona en un pis del carrer Nou, tocant a la Gran Via. A l'entrada mateix , al rebedor, damunt una tauleta hi romania aquesta estàtua que hem comentat.
Quan tenia 18 anys entrà a l'Antiga Pep de Figueres i fou un component de la Banda Militar del castell de "San Fernando. El 1943 fundà la cobla Bohèmia, que més tard prengué el nom de Pau Rossinyol, apel·latiu de Pere Guanter Casadevall ( 1871-1944) company seu que fou de la cobla Rossinyolets,posteriorment tocà a la cobla Girona i el 1956 entrà a formar part dels Montgrins, cobla-orquestra en la qual demostrà totes les seves qualitats i estigué fins al 1974 i l'any següent fundà la Ciutat de Girona, cobla integrada per músics de gran vàlua que aviat es guanyaren els sardanistes. Una curiositat és que Buscarons hi introduí en el repertori sardanes antigues com El foc de Castelló d'Antoni Agramont o La sardana de les bruixes que assoliren un gran èxit. En aquesta cobla hi estigué fins el 1987.
Una altra curiositat, apresa igualment del seu avi, és el repic peculiar que efectuava amb el tamborí a l'introit i als contrapunts de qualsevol sardana.
A més de les tasques d'instrumentista, Buscarons fou un destacat compositor, les seves sardanes eren ben agraïdes pels sardanistes, sense cap estridència sabia donar aire al salt i a les seves composicions que eren i són interpretades en audicions i aplecs, sempre són ben rebudes pels ballaires.
Escrivia amb molta correcció obres dignes de teatre líric, amb unes pinzellades de romanticisme.
De la seva producció destacarem: Recordant. Fou la primera escrita el 1943, L'avi Rau, Encarna gentil, Ocellets enjogassats, de lluïment de flabiol i en la qual ell feia una vertadera creació, La pastora enamorada, A la Verge blanca, Ripoll, bressol de Catalunya, A la Núria dels ulls verds ,sardana de l'any 1977, Marboleny, Sant Sadurní, Ciutat Pubilla, La sardana de Flaçà, Enyorança i goig, Esclat de llorer... També compongué per a cobla la suite en quatre temps La llegenda del bruel de Castelló.
Cal destacar la seva tasca pedagògica, era professor del Conservatori de Girona on donava lliçons de flabiol i flauta, també a casa seva feia classes particulars i anava a Castelló d'Empúries a l'Escola de Música, aquí hi anà fins als darreres dies de la seva vida i per cert, com que no tenia cotxe, li calia agafar el tren de Girona a Figueres i aquí amb la Sarfa fins a Castelló.
Era també un estudiós de la sardana, sabia i coneixia moltes històries del món sardanístic i de llurs intèrprets i compositors. Moltes vegades havia anat fins al seu pis i havien passat llargues estones conversant i ell sempre m'informava de temes relacionats amb la sardana o amb algun músic. Foren estones molt agradables i àdhuc formatives. Havia col·laborat amb la revista SOM amb escrits i comentaris, també amb el llibre El mestre Blanc i el seu temps hi té un capítol escrit per ell: Les primeres lliçons a la casa del passeig.
Obtingué pels seus mereixements diversos guardons i homenatges. Destaquem la Medalla al Mèrit Musical que li atorgà l'Obra del Ballet Popular, i homenatges a Olot, Besalú, Salt, Tossa de Mar, Riudellots de la Selva, Cardedeu... i Castelló d'Empúries, organitzat conjuntament per l'Ajuntament i l'Escola de Música Antoni Agramont.
Morí a Girona, el 30 d'agost de 1999.
Fóra bo que aquest any tinguéssim un emocionat record d'estima i agraïment pel mestre, músic, compositor i bon amic Lluís Buscarons.

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 

Cinema


L´esperat vuitè episodi de la saga «Star Wars: Els últims Jedi» arriba als cinemes

L´esperat vuitè episodi de la saga «Star Wars: Els últims Jedi» arriba als cinemes

La catalana Laura Ferrés estrena 'Els desheretats', guanyador del premi 'Leica Cine Discovery' al...

ESTRENES | Arriba a la gran pantalla l´esperada «En realidad, nunca estuviste aquí»

ESTRENES | Arriba a la gran pantalla l´esperada «En realidad, nunca estuviste aquí»

El director de '10.000 KM' dedica el seu nou film 'Tierra firme' al conflicte sobre tenir fills

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema