Ahir ens van donar la mala notícia que malauradament feia dies que esperàvem, i no per això, menys dura. La Montse finalment ens ha deixat després de més de 23 anys a l'Arxiu, essent-ne la directora els últims nou anys. Treballadora, capaç, resolutiva, dinamitzadora, implicada totalment en les tasques del centre, però a més, per a tots nosaltres, més que una companya de feina, una persona molt propera amb qui convivíem a gust. Tothom hi connectava. Estimava la natura. Anava sovint d'excursió, a trescar per camins de muntanya. Hi anava acompanyada o sola. Si no podia arribar al Pirineu, pujava a Sant Miquel. Sovint ens ensenyava fotografies que ens ho testimoniaven. Li encantava viatjar. Tots recordem amb quins detalls ens va explicar el viatge que va fer a la Patagònia, fa pocs anys. I també el que vam fer tots plegats, els de l'Arxiu, a Roma. I els seus pastissos... Uhhmmm! Cada any, el 27 d'abril, per santa Montserrat, tots esperàvem amb delit que la Montse arribés amb una o dues plates embolicades amb dolços fets per ella: magdalenes, coques, plumcakes... Dies abans sempre li recordàvem que tenia un deute amb nosaltres: no podia arribar sense cap de les seves especialitats culinàries. I no ens va fallar mai. Ens costarà de pair la seva absència. En pocs mesos la vida a l'Arxiu ha canviat. Seguirem treballant i, malgrat la seva partença, el seu record continuarà viu entre nosaltres. Fins sempre, Montse.
