RESUM DIARI

Dominique A, reinvenció en clau de rock

 

De les ases rítmiques sintètiques i els arranjaments d'electrònica al rock feréstec, sorollós i definitivament genial. El francès de naixement i belga per domicili Dominique A, un dels grans genis del pop francès amb més de 20 anys de carrera a les esquenes, va ?obrir divendres una gira a l'Auditori de Girona amb un concert molt poques dècimes per sota de la perfecció. La seva singladura per la chanson experimental i l'electrònica ha cristal·litzat en una aposta fermament rockera en el seu darrer treball, Vers les lueurs (Cinq7-Green Ufos, 2012) amb el qual girarà per tot l'Estat -on té un públic fidel, tot i que injustament minoritari- durant el mes de gener. Però mentre que l'enregistrament d'estudi modera les guitarres esmolades amb acompanyaments de vent i fusta i recupera les melodies pop accessibles en detriment dels sintetitzadors, en directe A i la seva banda construeixen un fenomenal i dur mur de rock entorn de cançons que sonen més fosques del que dóna a entendre el títol del disc.
Temes del darrer treball com Contre un arbre, Ostinato, Parfois j'entend des cris, Close west, Dans le bleu -el tema més pop de l'àlbum, va admetre el mateix compositor- o l'èpica, llarga i tensa Le convoi es van mesclar amb els hits de la llarga carrera d'A com En secret-de l'àlbum Auguri, un dels més ben considerats de la seva trajectòria- o diversos talls del seu primer treball aparegut el 1992, La Fossette-"els meus vells primers singles" Le courage des oiseauxBowling. A, però, va redibuixar tots els seus temes amb una nova amplitud sonora gràcies a la banda i l'absència de pregravats però mantenint-hi la marca de la casa: l'habitual melangia amb evocadores lletres sobre la soledat, paisatges desolats i llunyans, la indiferència d'aquells a qui estimem i la possibilitat d'un camí cap a la duresa definitiva sense retorn, perfectament evocat en la poètica negativitat de Le convoi, on el líder de la banda va permetre brillar al jove guitarrista Thomas Poli.
La mitja hora prèvia de l'inspirat cantant francès Bertrand Betsch, que va presentar els temes del seu darrer treball Le temps qu'il faut, també va deixar bon regust de boca. Però Dominique A, més teatral que mai, va dur a l'escenari de l'Auditori ressonàncies fosques que evocaven des dels Cure dels 80 fins als més angoixats representants de la chanson francesa, en la seva enèsima demostració que la música que es fa per sobre els Pirineus compta amb una grandíssima salut.

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya