Escric aquest article després de dir adéu a l'any 2012 i l'emoció em sobrepassa per moltes coses. El passat 22 de desembre es van complir 50 anys de la inauguració dels Salons de la Granja Mora. Va ser una aposta dels nostres pares pensant en nosaltres, una aposta arriscada tenint en compte com de difícil que eren els temps i els canvis que es vivien, però d'un èxit total. Podem constatar que va ser una decisió d'èxit no mirant l'aspecte material, sinó mirant el que s'hi va fer al llarg de tants anys.

No cal recordar què es feia a la ciutat de Girona fa 50 anys. Els costums de les persones, principalment el jovent, la gent començava cada dia a freqüentar més les granges que hi havia, bars, o cafeteries que començaven a obrir-se. L'Arcada, on hi havia hagut el Cafe Nacional; el Jims, on hi havia el restaurant de Sant Agustí; L'Àngelot, el Jumel, el Saratoga i més. Nosaltres havíem portat a terme la primera reforma, el 59-60, de la part de baix, i poc temps després va sortir la possibilitat d'ampliar el negoci amb el lloguer del local de la part de dalt, on hi havia els Fotogravats Girona, que feien societat amb el propietari de l'edifici i que serien traslladats a la part de darrere amb la condició de pagar nosaltres la instal·lació, que va pujar 14.900 pessetes. Era una suma que a la mare, en aquell temps, la va esgarrifar. L'obertura dels Salons de Te es varen destinar a celebració de batejos, festes, comunions i casaments. No cal que esmenti la bona acollida del local perquè va ser esfereïdora, tots el que heu celebrat quelcom a casa nostra ho podeu constatar.

El dia 15 abans d'inaugurar, ja vàrem fer un primer bateig, de l'arquitecte senyor Negre, ja que els va fer molta il·lusió, i això que faltaven coses. Un cop inaugurats els dos primers van ser el dia 30 de desembre: una nena d'en Santi Soler, fill del sastre de davant de casa, la nena del senyor Josep Aranaz i l'últim el d'en Marc Font i Rodeja, de qui també havíem fet el del pare, l'any 1966.

El jovent de la meva generació us vàreu fer els salons vostres, aquella època la diversió era anar a fer un volt a la Rambla i a la Granja Mora. Si volies veure algú amb seguretat, si no era a un lloc era a l'altre. Les discoteques començaven a sortir, jo i en Raimon varem patir els estralls de l'hostaleria d'aquell temps: treballar sempre festius inclosos sense cap dia de festa. La gratificació era tenir tot el jovent a casa, era un anar venir de jovent fins arribar a la complicitat que si hi havia noies a dalt i de sobte el volum de música pujava volia dir que arribaven els nois.

Moltes parelles de gironins varen sortir d'aquells salons. En aquella època quan els nadons sortien de la clínica havien de sortir batejats, molta gent de la província era de L'Aliança i quan sortien per anar a Tossa, Palafrugell, etc. sortien batejats i després a berenar. Van ser infinitat de mainades de la província que varen celebrar el seu bateig a casa.

Han passat cinquanta anys i a hores d'ara quan sortim al carrer no parem de recollir records de tots aquests anys. Penso que igual com hem recordat l'aiguat i la nevada de fa cinquanta anys, per tota la gent que va passar per casa, volem fer-los el petit homenatge de tenir un record per a tantes generacions que per diferents motius en un impàs de la seva vida, en uns casos més llarg i en altres més curt, van estar lligats als salons de la Granja Mora.

Podria esmentar tants i tants de noms però l'espai condiciona. L'altre dia, estant a l'hospital, se m'apropà un matrimoni: el marit conduïa una cadira, la senyora tenia dificultat per caminar, se'm varen posar al davant i m'agafa les mans amb emoció. Ella es pensava que no la coneixia. I tant, la Pilar, infermera de laboratoris Ontañón, que feien anàlisis al carrer de Lorenzana. El que volia dir-me era que la festa de casament l'havien celebrada a casa i que el bateig dels cinc fills també. Encara recordava el color de les tovalles. La festa dels estudiants de Sant Tomàs es manté a les retines de milers de gironins. Ara els nens a cap edat han trepitjat bars i restaurants però abans la primera sortida que feien sols les mainades era la festa dels estudiants. Se sentien tan importants quan venien a encarregar la taula que ho feien un mes abans per por de no trobar-ne.

Les festes de les modistes, les perruqueres, els paletes, les sales de la Grober i moltes més eren objecte de celebració. També va ser molt important el boom turístic. Els guies estrangers quan arribaven encarregaven te per a 70 o més persones. Aquell temps no hi havia bossetes i havíem de posar olles d'aigua a escalfar. Anàven a visitar la Catedral i baixant prenien un te acompanyat de pastes.

No us penseu que els guies ho feien per diners, al contrari, ells buscaven els que creien que eren els millors llocs per portar els turistes a dinar, berenar o el que fos i al final de l'excursió aquests turistes estaven tan agraïts al guia, per haver estat ben servits, que encara que ara sembla impossible els hi donaven una magnífica propina. Podria explicar moltes anècdotes viscudes des de les cues al carrer esperant que s'acabessin els banquets i en Pere el cambrer donés via lliure per pujar. En un moment quedava tot ple, abans les senyores no treballaven com ara i a les tardes, després de tenir la feina feta, va sorgir el costum de trobar-se, fer un volt, mirar botigues anar a fer mitja a ca la Quitèria i berenar.

Els salons es varen inaugurar i beneir de la mà de Mossèn Teixidor i l'amic i periodista Miquel Gil Bonancia. La persona que va portar a terme aquest projecte va ser el reconegut arquitecte gironí Jordi Masgrau i Boschomomar, fill de Banyoles.

Aquestes ratlles són un reconeixement d'en Raimon i meu en aquest 50è aniversari a moltes generacions de gironins i no gironins que varen apostar amb escreix per aquest canvi de la vida i costums de la nostra ciutat així com als deu anys que fa que la Granja Mora està tancada i forma part de la història de Girona, però això sí, amb tots vosaltres dintre.

Gràcies de tot cor a tots i feliç 2013.