Els actors José Coronado, Raúl Arévalo i Ariadna Gil s'han afegit a l'elenc de Murieron por encima de sus posibilidades, la pel·lícula d'humor negre sobre els abusos dels potentats que el realitzador Isaki Lacuesta està rodant a Girona, mentre l'aquelarre de noves corrupcions no cessa de nodrir cada dia amb nous arguments i noves raons les primeres pàgines de la premsa.
Lacuesta ha explicat a aquest diari que difícilment la ciutat de Girona es podrà reconèixer al film, ja que el que hi apareixerà serà "tot el contrari de la Girona de postal". Arévalo i Coronado participaran en el rodatge d'unes escenes sota les vies del tren, "aquesta estructura de ciment que sembla que feliçment no enderrocaran, perquè a mi m'agrada molt", comenta el guionista i realitzador gironí.
La càmera pren plans d'Arévalo i Coronado mentre parlen sobre l'especulació, sobre tots aquests edificis que s'han quedat a mig fer, en una escena localitzada sota les vies del tren, on la ficció del film hi situa la porta d'accés a un restaurant d'alta cuina camuflat. "Als anys vuitanta es feia ostentació del luxe, però ara no queda bé i s'ha d'amagar", explica Lacuesta, amb la seva fina ironia.
Restaurants clandestins
Les escenes de la porta del restaurant es roden sota la via, però les escenes de l'interior es roden dins una bugaderia que hi ha al carrer Migdia, a la cantonada amb Caldes de Montbui. L'interior del local ha estat expressament redecorat com un restaurant de luxe, on la gent de classe alta assaboreix les delícies culinàries i fa tractes per inflar-se encara més les butxaques, mentre la crisi no cessa de sembrar un panorama desolador al carrer.
Amb l'escena de la bugaderia, Lacuesta vol caricaturitzar i portar a l'extrem l'existència real de restaurants de superluxe clandestins a Barcelona.
L'autor de La leyenda del tiempo i Los pasos dobles ha advertit que Murieron por encima de sus posibilidades,una comèdia negra esbojarrada centrada en el segrest i la posterior tortura d'un banquer, tracta sobre la crisi a Espanya i, per tant, la identificació que es pugui fer de Girona és secundària.
No obstant, cansat de passar uns quants anys rodant pel món, Lacuesta intentarà que pràcticament la totalitat del rodatge es faci a Girona i pels voltants de la ciutat: "Em ve molt de gust rodar aquí a casa". Els actors s'han instal·lat en hotels de la ciutat.
L'equip de rodatge es traslladarà dilluns a l'antic cinema Modern, sota l'actual Cinema Truffaut. Sobre l'esquitxada mediàtica de nous greus casos de corrupció, Lacuesta comenta que "per més que et passis de rosca en la ficció, sempre quedes curt" perquè la realitat et supera. Les notícies d'actualitat permeten afegir als diàlegs de la ficció girs lingüístics com ara "prima de risc" o "rescat", que de ben segur serviran als lingüistes del futur per identificar la nostra època.
Murieron por encima de sus posibilidades no és un film moralista ni de final feliç. "Tothom en surt malparat", comenta el director, i és que la nostra societat respon amb "una parsimònia absoluta davant la gravetat del que està passant". En aquest sentit, Lacuesta es confessa seguidor de la tradició berlanguiana: "Penso molt en Berlanga mentre rodem això".
La possibilitat que aquesta sigui una pel·lícula taquillera a les sales comercials d'exhibició i que consolidi la fama que ja s'ha guanyat Lacuesta com a autor de culte no espanta el realitzador gironí, perquè "altres directors com Gonzalo Suárez ja han passat per l'experiència i al cap de tres anys ja ningú no es recorda d'ells", assegura.
L'equip ha rodat fins ara una setena part del total del metratge i, com que en paral·lel ja es treballa en el muntatge, hi ha uns vint minuts de film enllestits.
El rodatge va començar l'estiu passat amb localitzacions a diferents indrets de Girona, entre ells Montjuïc. Lacuesta va trobar en una urbanització de la muntanya de Montjuïc l'escenari ideal per rodar una conversa dins una piscina en un ambient de luxe i ostentació. Després d'una aturada d'unes setmanes, el rodatge s'ha reprès de nou.
Nascut a Girona el 1975, Isaki Lacuesta ostenta la Concha de Oro del festival de Sant Sebastià per Los pasos dobles. Combina el cinema amb la docència en màsters en diverses universitats, entre elles la UdG.
