La delicadesa i el deix aristocràtic d'Audrey Hepburn es van traduir en un estil que encara avui, 20 anys després de la seva mort, segueix vigent. Sense proposar-s'ho, es va convertir en una icona i va posar de moda els cabells curts, els pantalons pirates, els jerseis masculins, les ballarines i les ulleres de sol grans.

El 20 de gener de 1993, Audrey Hepburn moria a Suïssa als 63 anys d'edat, però la seva imatge segueix intacta, no només pels seus treballs cinematogràfics, sinó també pel seu gust en el vestir.

"Sabia mirar-se al mirall i estimava la senzillesa, el seu estil segueix sent molt imitat", explica l'escriptor Joan Tejero, autor d'Audrey Hepburn, una princesa a la cort de Hollywood.

Audrey Hepburn és una icona d'estil que ha traspassat dècades i modes. "La seva imatge jovial, fresca i moderna ha estat imitada per centenars de dones", explica Tejero. Potser perquè, tot i néixer en el si d'una família aristocràtica a Bèlgica i de viure en primera persona la fam, el fred i la manca afectiva, Hepburn va preferir escollir una forma de vestir allunyada del luxe i de l'ostentositat.

En una època dominada per actrius amb exuberants corbes que feien gala de la voluptuositat, la protagonista de Charada va lluir una imatge angelical, etèria i molt parisenca gràcies a peces tan senzilles com els pantalons estrets, els jerseis de coll cigne i les camises blanques.

Peces a les quals va sumar vestits negres sense mànigues i per sota del genoll, gavardines nuades a la cintura, pitxis conjuntats amb suèter de màniga llarga, pantalons fins als turmells, ballarines i sabates mocasins.

Els colors neutres van ser els seus favorits. El negre, el blanc i el beix configuraven la paleta cromàtica del seu armari, encara que de tant en tant, es permetia la llicència de vestir en tons roses o verds. Per regla general, l'actriu rebutjava els patrons exagerats, els escots generosos i les obertures atrevides, així com els adorns cridaners i els teixits brillants.

Encara que Hubert de Givenchy es va convertir en el seu modista de capçalera i confeccionà peces exclusives per realçar la seva figura, Yves Saint Laurent i Valentino es van encarregar de les peces prêt-à-porter, amb les quals reinterpreta un look androgin.

A la dècada dels 70 va apostar pels abrics amplis amb cinturó, els pantalons de campana i el mocador nuat al cap.

Pels estilismes de festa i nit, l'actriu solia lluir bells dissenys amb increïbles faldilles amb vol, vestits llargs amb talls asimètrics que deixaven les espatlles al descobert, la majoria d'ells confeccionats en teles brocadas, tuls o rasos. Els tocats i barrets, els collars de perles, les ulleres de sol mida XXL, les Wayfarer, els guants i les bosses van ser els seus accessoris favorits. Rares vegades se'l veia amb joies cridaneres ni rellotges.