Agustí Pons despulla l´enigmàtic Espriu en la biografia més completa del poeta

L'autor de "La pell de brau" té una influència decisiva en la configuració de Catalunya tal com la coneixem avui

 
El periodista Agustí Pons.
El periodista Agustí Pons.  acn

BARCELONA | ACN "Sóc un home sense biografia". Amb aquesta desafiadora citació del mateix Salvador Espriu inicia Agustí Pons (Barcelona, 1947) la primera gran biografia de l'escriptor. "Pretén situar Espriu com un dels grans personatges catalans de tots els temps" perquè té "una obra molt arrelada a una literatura i una societat com la catalana" i "inscrita en la tradició cabalística", assegura l'autor.
"He intentat trobar el personatge que hi havia rere l'encarcarament amb què Espriu es presentava i rere la imatge hieràtica que donava, paga la pena perquè és un personatge contradictori, obsessiu, vital, corrosiu, intel·ligentíssim i d'una influència decisiva en la configuració de la Catalunya que avui coneixem", afegeix
Després que Maria Aurèlia Capmany, Antoni Batista i Agustí Espriu Malagelada haguessin escrit treballs biogràfics parcials de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985), Agustí Pons va presentar ahir la primera gran biografia de l'escriptor, Espriu transparent (Proa).
Tres anys de feina han donat com a resultat una obra de 750 pàgines dividida en 22 capítols on tant el personatge com l'obra es presenten amb tota la seva complexitat i riquesa: des de la infantesa com a nen prodigi, la mort de dos germans i una greu malaltia infantil, l'entrada a la universitat, l'amistat i el distanciament amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel i el daltabaix de la Guerra Civil, passant per tota la seva obra.

Revisió de l'obra
Agustí Pons ha analitzat també un per un tots els llibres de Salvador Espriu, des de la seva primera obra, Israel, l'impacte de les primeres creacions com El doctor Rip, Laia, Aspectes i Ariadna al laberint grotesc, el seu primer llibre de poemes, Cementiri de Sinera, després del silenci forçat per la ?guerra i fins al xoc que va suposar Primera història d'Esther, obra en la qual conflueixen la càbala i el compromís amb la llengua i la llibertat de Catalunya.
La biografia també retrata els anys seixanta, moments en què l'obra d'Espriu va començar a ser coneguda gràcies, sobretot, al director teatral i professor universitari Ricard Salvat i el cantant Raimon. Obres com La pell de brau el converteixen, llavors, en un símbol de la resistència cultural antifranquista. "Espriu és fonamental en la reconstrucció del país", assegura Pons.

L'Espriu amagat
Agustí Pons posa en dubte, però, l'etiqueta de "poeta nacional" que, des de la seva mort, el 1995, ha perseguit el poeta i ha emmascarat l'autèntica qualitat i profunditat de la seva obra. "Es parla molt de la utilització patriòtica de Salvador Espriu, que és veritat. Per una banda, però, ell es va deixar, per les raons que fossin, i per altra part és lògic, perquè La pell de brau va ser una commoció en l'àmbit català i també en l'espanyol", assegura el biògraf. "El problema, per mi, no és la utilització política d'Espriu, sinó per què no s'han tingut en compte altres vessants d'Espriu", com la filosòfica o la religiosa.
Pel que fa a la relació de Catalunya i Espanya, Pons assegura que malgrat que li agrada situar Espriu "per damunt d'aquesta polèmica" comprèn que sigui interessant: "Queda molt desencisat de la relació amb Espanya, però en general queda desencisat del ressò que obté la seva obra literària, fins i tot en el cas que en tingués.
Espriu sempre està descontent, descontent dels altres i d'ell mateix, perquè quan t'han dit que ets superdotat maleït el favor que t'han fet, t'obliguen a no defraudar les expectatives que han posat en tu. Espriu és una persona neguitosa, és difícil que digui que alguna cosa li agrada molt", explica Pons. De fet, el biògraf afegeix que Espriu era "obsessivament revisionista" amb la seva obra, "complicat" i "exigent".
"El que compta d'Espriu és la seva altíssima exigència, exigia molt als altres i a ell mateix", assegura Pons.
"No volia ni una literatura, ni una cultura, ni una societat mediocre. La Catalunya d'Espriu és la Catalunya anticolònia. Cervantes i Llull, de tu a tu, no ens han de perdonar la vida les altres cultures. Per no ser com els occitans o els bretons, ell mateix ha de fer obres que estiguin a l'altura de Llull i Cervantes, a dalt de tot, si no, no val la pena", afirma Pons.
La biografia retrata també les relacions, no sempre planeres, amb altres intel·lectuals de l'època com Carles Riba, Llorenç Villalonga, Josep Pla, Joan Fuster, Josep M. Castellet, Joaquim Molas, Joan Triadú i els germans Joan i Gabrier Ferrater, entre d'altres. El biògraf descarta que Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, amb qui va tenir una llarga i fecunda amistat, haguessin tingut una relació sentimental, però reafirma que la "gran admiració" que es tenien "era molt forta".

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya