3.231 actes de cobla

S'ha parlat i es parla de la crisi de la sardana i verament no és el mateix avui que fa uns anys, especialment en el jovent. Avui dia la joventut té moltes formes de divertir-se i ha altres tipus de música que els captiva, hi ha altres maneres d'esbarjo, que influenciades pels mitjans de comunicació i en la globalització fomenta aquesta altra forma d'actuar, que no critiquem, sinó que únicament comentem.

Malgrat això, us oferim unes xifres relacionades amb la sardana i la música de cobla que corresponen a les diverses actuacions que es dugueren a terme en el decurs de l'any 2012.

A tot Catalunya, Catalunya Nord i Andorra, hi hagueren 2.710 audicions de sardanes, entre ballades, festes majors, aplecs d'ermita, etc. Se celebraren 162 aplecs de la sardana, dels quals 28 corresponen a les nostres comarques i en els quals hi han participat 3 i 4 cobles en cadascun. S'han efectuat arreu del país 250 concert de música de cobla, alguns d'ells, combinant amb orquestres simfòniques o altres instruments no tradicionals. Cal anotar unes 50 actuacions de les cobles en acompanyament d'esbarts dansaires i balls vuitcentistes. S'han estrenat en el decurs de l'any 190 composicions. 58 és la xifra de concursos sardanistes que s'han executat, dels quals 13 són de les nostres comarques. A Catalunya hi ha un total de 188 colles sardanistes que participen en aquests concursos amb les modalitats de revesses, sardanes de lluïment i de punts lliures. Actuen a Catalunya 85 cobles i 14 cobles-orquestres.

A la nostres circumscripció tenim les cobles: Baix Empordà, Bisbal Jove, Castellonina, Ciutat de Girona, Cervianenca, Col·legi de Santa Maria de Blanes, Empordanesa , Foment de la Sardana, La Flama de Farners, La Principal de Banyoles, La Principal de Cassà, La Principal de l'Escala, La Principal d'Olot, la Principal de Porqueres, Osona, Rossinyolets, Vila de la Jonquera. Cobles-Orquestres, és a dir, conjunts musicals que interpreten sardanes en formació de cobla i concerts i balls en formació d'orquestra, aquí tenim aquestes: Amoga, Costa Brava, La Blanes Orquestra, Empòrium La Principal de la Bisbal, Maravella, Marina, Montgrins i Selvatana.

En els nostres escrits setmanals en aquest diari, des de fa més de dos anys, mai hem hagut de deixar l'Agenda buida. Cada setmana hi ha hagut, com a mínim mitja dotzena d'audicions en els dies de menys activitat, mentre que a l'estiu, sobretot el mes d'agost l'omplírem gairebé mitja pàgina, la setmana que més audicions hi ha, és la que inclou la Diada de l'11 de Setembre.

Així doncs, malgrat els clams de crisi sardanista, observeu quanta activitat es desenvolupa!

CONCERT DE L'ESMUC

L'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) és l'únic centre oficial d'iniciativa pública que imparteix a Catalunya el Títol superior de música.

La voluntat de l'Escola és reflectir la diversitat del panorama musical actual, entenent la música com un fenomen que té una dimensió i una funció professional i social molt important.

Dins de les diferents disciplines en que actua hi a la d'instruments tradicionals i per tant de la cobla, tenora i tible, conjuntament amb aquests instruments i afegint-hi el que manquen per una formació coblística que també reben classes al mateix lloc es pot formar una cobla al complet. Amb aquesta formació s'ofereixen puntualment concerts de cobla.

Per a dilluns, dia 28, n'hi ha un programat, el qual s'ha titulat: Mestres i Amics i en ell s'interpretaran obres de Rafael Ferrer, en el XXV Aniversari de la seva mort, la reestrena de l'obra de Manuel Oltra: Suite marinera, per a cobla, piano i timpani, i dues sardanes de Lluís Albert, en la celebració del seu 90è aniversari, el mestre Lluís Albert, que actualment viu a l'Escala, nasqué accidentalment a Barcelona , el 1923, és, però escalenc de sentiment, és el fillol de la Caterina Albert (Víctor Català) de la qual ha estat un estudiós i divulgador de la seva obra. En el camp musical actuà d'intèrpret de tenora en algunes cobles, ha estat un fecund compositor de música de cobla i director, entre altres llocs de l'Orquestra de Cambra de la Diputació de Girona i també un eminent musicòleg.

Aquest concert se celebrarà, com hem dit, dilluns que ve, dia 28, a les 7 de la tarda, a l'Auditori de Barcelona, Sala Oriol Martorell amb la cobla de l'Esmuc i dirigit per Jordi Leon, que ha dit referint-se al mestre Lluís Albert: "Ha estat el meu referent indiscutible en tot allò relacionat amb la història de la sardana".

aplec de sant pau de la calçada, a figueres

Prop de Figueres, en un indret que havia estat camí ral de Barcelona a Perpinyà, s'alça aquesta capella dedicada a Sant Pau de Tebes (Egipte) ermità. Un anacoreta que visqué al segle III i segons la tradició fou el primer ermità de la catolicitat, es venerat en aquest en aquest lloc des del 990, roman situada a l'entrada de Figueres, venint de Girona per la NII, i ull, per anar-hi cal travessar la via del tren i no hi ha guarda.

Cada any, a les darreries del mes de gener s'hi fa l'Aplec, amb la celebració de la missa i una ballada de sardanes, esdeveniments que tindrà lloc diumenge dia 27 al mati i on hi actuarà la cobla Foment del Montgrí.

És tradicional, en aquesta diada menjar-hi les típiques "flaones" que és un pastís fet com un panet i farcit de crema, és una menja molt popular a tot l'Empordà.

besalú i la sardana

Dissabte passat es lliuraren els premis del XVIII Certamen Literari, premis Ramon Vidal de Besalú. La majoria de les convocatòries estava a adreçada als infants de diverses edats, però també n'hi havia una per un treball de recerca i investigació relacionat amb Besalú i el seu entorn obert a tot el públic en general. En aquest estudi obtingué un dels premis l'obra Besalú i la Sardana que es un estudi sobre la vinculació de la sardana amb la població. Recull dades de les primeres ballades, de les audicions de la Festa Major, dels compositors locals i sardanes dedicades a la vila.